El Carnaval dels solters de Sort

Sort, dissabte 16 de febrer de 1985. Més de 5.000 persones omplen els carrers de la capital del Pallars Sobirà per celebrar una de les seves festes més icòniques: el Carnestoltes. Aquell any, però, la celebració té un valor afegit, ja que un fet ha provocat que multitud de persones de fora de la comarca hagin arribat al poble.

 
Poques setmanes abans, la crida de l'Associació de Solters del Pallars Sobirà va provocar que unes 200 dones solteres decidissin pujar fins a Sort per conèixer, fer amistat o fins i tot acabant-se emparellant o casant amb algun home de la comarca. L'esdeveniment va despertar un gran interès, però també força curiositat, no només a la zona, sinó arreu de Catalunya i fins i tot a Europa. 
   

Frenar el despoblament

Lluny de ser un fet que podria ser considerat com a còmic o curiós, la crida dels solters per trobar parella amagava una realitat menys amable: el despoblament. En una entrevista posterior, Ignasi Bruna, president de l'aleshores Consell Comarcal de Muntanya del Pallars Sobirà ho resumia, ras i curt, amb un titular: "El país s'està morint".

No era, ni de bon tros, una visió poc realista. En només 15 anys, la comarca havia perdut prop del 30% de la seva població, passant de 7.700 persones, l'any 1970, a 5.445 el 1985. Una sagnia que era més greu si tirem 35 anys enrere, quan el Pallars Sobirà havia tingut 10.240 habitants, un 47% més que aleshores.
 

Un western com a inspiració

Els solters del Pallars Sobirà, però, no van idear aquesta iniciativa del no-res. El gener del mateix any, 13 solters del petit poble de Plan, a Osca, van tenir la mateixa idea després de veure la pel·lícula Caravana de mujeres, de William A. Wellman. Així doncs, i intentant emular la trama d'aquell western, van organitzar una caravana de solteres per tal de revitalitzar el poble, que aquell moment només comptava amb uns 200 habitants.

Tot i que la idea va sorgir pocs dies abans que a Sort, l'esdeveniment va tenir lloc un mes després que al Pallars. De fet, alguns d'aquells solters aragonesos van ser a la capital del Sobirà per veure com se celebrava la caravana. Posteriorment, entre el 7 i 9 de març, 80 dones solteres van anar a Plan, on també es van congregar fins a 10.000 persones d'arreu del país. La convocatòria va tenir força èxit, ja que en van sorgir més d'una desena de matrimonis.
   

Els Solters del Pallars s'organitzen

Mentrestant, a Sort, i seguint l'exemple de Plan, un grup de gent es reunia al bar Can Borrella. Eren Josep Cases Terrisses, Ramon Solé Tintorer, Antoni Tomàs i l'aleshores corresponsal del diari Segre, Florido Dolcet, entre altres. Decideixen crear l'Associació de Solters del Pallars Sobirà i fer una crida: necessiten dones que vulguin passar el Carnestoltes a Sort i conèixer els concos de la comarca.

En declaracions a la revista Lo Raier, Ramon Solé, secretari de l'Associació, apuntava que "la manca de dones al Pallars impedeix qualsevol intent de rehabilitació". A més, afegia que "igual que a Espanya s'està fent la reconversió industrial, aquí volem reconvertir la comarca començant per resoldre la crisi sexual que patim".

«Va començar com una conya i va acabar sent un moviment acollonant»

 

Sort va ser una festa

Així doncs, els solters del Pallars volien donar publicitat a la comarca, fer un Carnestoltes popular i animat, i també estabilitzar la població fomentant el matrimoni. La crida supera les seves previsions: reben unes 600 trucades i unes 40 peticions per escrit. Sense dubte, no s'esperaven que tot plegat agafés tanta volada. "Va començar com una conya i va acabar sent un moviment acollonant", recorda a Pallars Digital l'aleshores president de l'Associació, Josep Cases Terrisses.

A partir d'aleshores, s'activa la maquinària. A les dones que volen pujar se'ls donen totes les facilitats: transport, allotjament i també activitats a fer durant tot el cap de setmana. La visita promet. Finalment, arriba el dia assenyalat, i quan moltes de les solteres entren a Sort amb autobús, l'expectació és màxima, però també la sorpresa de les nouvingudes.
 
A peu de carrer no només les esperaven els solters, sinó també molts curiosos i turistes, així com la premsa i la televisió, alguna fins i tot vinguda des d'Alemanya. Sort és ple a vessar i tal com explicava Josep Ramon Aytés, propietari de l'Hotel Pessets, a les càmeres de TV3, van penjar el cartell de complet. L'any anterior, durant les mateixes dates, l'ocupació només havia sigut del 5%. Les primeres solteres a arribar, però, es van allotjar a l'Escola de Piragüisme de Sort.

La crida va provocar que solters d'altres comarques també vinguessin a Sort a la recerca de fortuna

 
Embolica que fa fort. Tot està a punt per començar la festa. Aquella nit, a la discoteca Rock Dur, té lloc la primera presa de contacte, una "trobada íntima" entre els solters i les solteres, 254 i 105, respectivament. La crida va provocar que solters d'altres comarques també vinguessin a Sort a la recerca de fortuna. En conseqüència, la proporció era de dos dones per cada set homes. Així i tot, aquell acte batejat com "la festa de la relació", va celebrar-se sense cap incident.
 
Abans, a les 21h de la nit, la rua de Carnestoltes va tenir una protagonista d'excepció: la cantant Núria Feliu, que, convidada per l'Associació, va fer la seva entrada triomfal al poble dalt d'una euga blanca. "Semblava la reina Isabel la Catòlica", explica Terrisses, que recorda que la Feliu va estar molt contenta de venir a Sort i fins i tot va mantenir el contacte i l'amistat amb els solters del Pallars.

A més, la de Sants estava flanquejada per un altre personatge de renom i molt mediàtic durant els últims anys: Jordi Riba Segalàs, més conegut com El Palanca, un dels protagonistes principals del cas de la muntanya de Tor. De fet, la foto on apareixen tots dos ha perdurat com un dels símbols més icònics d'aquella caravana.
 
Després d'aquell dissabte, l'endemà diumenge la ruta turística de les solteres pel Pallars va continuar. Van visitar Gerri de la Sal, on van poder veure el ball de la Morisca; Esterri d'Àneu, Tírvia i altres indrets de la comarca. Allà on anaven despertaven la curiositat i l'interès de veïns i visitants.

Moltes d'elles, però, van decidir mantenir l'anonimat, especialment per la presència de periodistes i les càmeres de televisió.  De fet, aquesta gran expectació i cobertura va provocar que les següents caravanes que van tenir lloc es fessin amb més discreció i allunyades de la vista del públic. "Vam intentar evitar la premsa, es feien pesats", explica Josep Cases.
 

40 anys després

I quin va ser el balanç de tot plegat? De la caravana en van sortir 3 o 4 matrimonis, alguns dels quals han perdurat. Potser no van ser tants com els que s'esperaven, però tret d'això, l'impacte es va fer notar en altres aspectes. Per una banda, l'esdeveniment va provocar que Sort i la comarca fossin portada de molts mitjans, potser per primera vegada. La campanya turística i de difusió, doncs, va ser força efectiva.

A més, hi ha qui creu que la caravana també va servir per publicitar el Carnaval de Sort, i que des d'aleshores va guanyar popularitat i més públic. Josep Cases, però, en minimitza l'efecte: "El Carnestoltes aquí sempre ha sigut potent, inclús durant el franquisme". El que és innegable és que tant Sort com el Pallars Sobirà han canviat força en aquests últims 40 anys, especialment en l'àmbit econòmic.
 
El turisme s'ha convertit en un pilar clau en l'economia de la zona i activitats com l'esquí han canviat (i fet créixer) el tipus de visitants, per a bé o per a mal. El Diario de Lérida, d'altra banda, publicava anys després de la caravana que Sort havia passat "de poble de concos a capital europeu del ràfting".

Ni les apps de cites ni les xarxes socials serien capaces de muntar un sarau com el que es va organitzar a Sort l'any 1985

 
En l'altra cara de la moneda, el Pallars Sobirà continua patint els mateixos problemes que l'any 1985. El principal és, precisament, el motiu que va dur els concos de Sort a idear la caravana de solters: el despoblament. "Som pocs i cada cop menys", apunta Josep Cases, que lamenta també la situació de crisi que viu la pagesia i la ramaderia.

Després de la caravana pallaresa, la idea es va estendre a altres indrets del país i d'Espanya, com per exemple a Plan (Osca). Avui en dia, sembla difícil imaginar-se que pugui sorgir una iniciativa similar. Les apps de cites i les xarxes socials ja compleixen, en part, aquesta mateixa funció, però ni molt menys serien capaces de muntar un sarau similar com la que es va organitzar a Sort aquell llunyà 1985.

 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: