«Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies.»
Aquestes línies són, segurament, les més conegudes i citades d’una novel·la que fa quaranta anys va irrompre amb força en el panorama literari català. La seva publicació no només va ser un punt d’inflexió pels temes que tractava i la manera com es narraven. També per la seva autora, Maria Barbal i Farré, aleshores una professora de secundària trempolina de 35 anys establerta a Barcelona, que poc s’imaginava que aquella seria la primera pedra d’una llarga i premiada carrera literària.
Aquest contingut és exclusiu per a subscriptors. Podràs llegir-lo el 29/03/2025 a les 07:00. Si vols fer-ho ara, subscriu-te a Pallars Digital. Si ja ets subscriptor, accedeix amb el correu electrònic i la contrasenya:
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
