El Pallars Sobirà, entre les comarques amb pitjor accés als serveis públics

Els municipis amb risc de despoblament tenen una accessibilitat a serveis públics un 50% inferior a la mitjana. Aquest és el cas del Pallars Sobirà, que segons un estudi del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), és una de les comarques catalanes que tenen pitjor accés als serveis públics juntament amb la Conca de Barberà, les Garrigues i la Segarra.

Davant aquests resultats, el CTESC insta a desplegar una estratègia contra la despoblació, per exemple, amb mesures com facilitar la rehabilitació d'habitatges buits. L'estudi, liderat pel conseller del CTESC en representació de Foment del Treball Nacional, Salvador Guillermo, avalua l'accés de la població de cadascun dels 947 municipis de Catalunya a diferents serveis, concretament educació, salut, serveis assistencials, serveis de seguretat i serveis de transport i mobilitat.
 

El Pallars Jussà, amb pitjor accés als serveis educatius

L'informe indica que, en serveis educatius, els municipis en risc de despoblació tenen un 50% menys d'accessibilitat als serveis públics i que l'accés a les llars d'infants i les universitats són les més problemàtiques. Les comarques que concentren més municipis amb pitjor accés a serveis educatius se situen principalment al Pirineu, però també a la depressió central lleidatana. Entre les comarques amb pitjor índex hi ha l'Alt Urgell, el Pallars Jussà o el Ripollès.

Pel que fa als serveis sanitaris, l'estudi alerta que els municipis en risc de despoblació tenen un 40% per sota d'accés a la mitjana dels municipis catalans. El document indica que els municipis amb pitjor accés als serveis públics sanitaris se situen a la Segarra, la Conca de Barberà i l'Urgell, tot i que també es detecten problemes al Moianès, el Solsonès, el Pallars Sobirà, el Baix Empordà, les Garrigues i la Noguera.

En el cas dels serveis assistencials, el CTESC apunta que es tracta de l'àmbit en què els municipis en risc de despoblació registren menys diferències respecte a la mitjana. L'accés en el cas d'aquests municipis se situa un 20% per sota de la mitjana. Els valors més baixos en accessibilitat a serveis assistencials es troba en les comarques de la Vall d'Aran, l'Alt Empordà, l'Alt Urgell, el Baix Camp, la Selva, el Vallès Oriental i l'Alt Penedès.
 
L'estudi també constata "una distribució molt diferent" dels serveis de seguretat en funció dels tipus de serveis. Per exemple, apunten, serveis com ara els Bombers o Agents Rurals "tendeixen a mostrar una accessibilitat més elevada en contextos rurals" en ser serveis més vinculats al territori que a la distribució població.

En canvi, serveis policials o de justícia són més accessibles en poblacions amb major dimensió i no tant en les rurals. En tot cas, el CTESC constata que els municipis amb menys accessibilitat a serveis de seguretat es troben a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Moianès, tot i que també s'han detectat problemes al Ripollès, Osona, l'Urgell, el Berguedà, la Garrotxa o el Pla de l'Estany.

Finalment, l'estudi conclou que els municipis en risc de despoblació tenen un accés als serveis de transport i mobilitat que són un 70% inferior a la mitjana, mentre que la de l'autobús és un 10% més alta que al conjunt del territori. Així, es tracta de l'àmbit en què el CTESC considera que és "similar" a tots els municipis catalans. "Sembla haver-hi un equilibri en l'oferta de transport públic, tot i que aquest no actua com a mecanisme de reequilibri", remarquen.

Altres notícies que et poden interessar