El Jutjat de Tremp no va emetre cap sentència en català en tot l'any passat

El Jutjat de Tremp no va emetre cap sentència en llengua catalana en tot l'any passat, segons dades del Departament de Justícia. Una situació que també es va donar al jutjat de Vielha e Mijaran. De fet, el 2024 va ser l'any amb menys percentatge de sentències en llengua catalana en tot el segle XXI (6,56% del total), i en el conjunt de segle el percentatge és de l'11,8%.

En total se'n van redacatar 19.385, lluny de les xifres del 2004 o 2005, quan es van superar les 40.000 i el percentatge arribava al 20% gràcies a incentius econòmics. Els motius principals d'aquesta davallada, tal com coincideixen jutges i advocats, són la falta de formació en català del personal judicial i dels lletrats. En aquest sentit, proposen diverses solucions, com, per exemple, tornar a incentivar econòmicament l’ús del català en la justícia.

 
 

Tot i ser un municipi molt catalanoparlant, a Tremp l'ús del català en la justícia és nul. De les 328 sentències emeses pel tribunal trempolí, totes van ser en castellà. No passa el mateix en altres indrets, on les sentències en català són molt habituals, com Ripoll (75%), Gandesa (57%) o Berga (40%). En canvi, i com en el cas de la capital del Pallars Jussà, en altres jutjats com el de la Seu d'Urgell (0,4%) o Amposta (0,3%), l'ús d'aquesta llengua gairebé desapareix.

Això es deu, en bona part, al fet que són partits judicials molt petits, amb molt pocs òrgans judicials i si un o diversos jutges no dominen el català, el percentatge cau considerablement. 
 

A l'àrea metropolitana, gairebé inexistent

A l'àrea metropolitana de Barcelona, les sentències en català són pràcticament inexistents, amb percentatges que no arriben ni a l'1% als partits judicials de l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Gavà, Esplugues de Llobregat (cap en català), Martorell, Rubí, Sant Boi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet.
 
L'excepció seria Barcelona ciutat, que arriba al 7%, per sobre de la mitjana. A tota la demarcació de Barcelona, sense la capital i l’Hospitalet, el percentatge arriba al 5,65%. A la resta de Catalunya hi ha molta disparitat. En conjunt, de les vegueries en què la Generalitat divideix l’administració de justícia catalana, només les comarques gironines arriben al 10%. A Lleida no s’arriba al 9%, a l’Ebre es queden per sota del 7,5%, i a Tarragona, amb prou feines se supera el 3%.

Per tipus d’òrgans judicials, per exemple, la sala social del TSJC fa el 10,9% de les seves sentències en català; la sala contenciosa-administrativa del TSJC, un 6,3%; els jutjats civils, un 5,7%; els jutjats contenciosos, un 12,3%; els jutjats mercantils, un 1%; els jutjats socials, un 8,3%, i els jutjats de violència sobre la dona, un 9,7%.
 

Altres notícies que et poden interessar