L'arribada de la Covid-19 al Pallars, cinc anys després

Aquest mes de març s’han complert cinc anys de l'arribada de pandèmia de la Covid-19. Una crisi d'abast mundial que va deixar milers de morts arreu del món i que al Pallars també va causar pèrdues irreparables i seqüeles permanents. Un dels episodis més tràgics va tenir lloc a la residència Fundació Fiella de Tremp, on un brot mortal es va cobrir la vida de 64 dels 142 residents.

A Pallars Digital hem volgut rememorar l'inici d'aquella pandèmia amb un dels col·lectius ho va viure més de prop: el sanitari. Hem conversat amb tres professionals pallaresos, al peu del canó en aquell moment, perquè ens expliquin com recorden aquells dies, quin impacte ha tingut la Covid-19 al Pallars i quines conclusions extreuen d'aquell episodi que va trasbalsar la vida de milions de persones. 
 
El primer cas confirmat de coronavirus al Pallars va ser el d'un home de 98 anys. L'aleshores directora del CAP de Tremp, Teresa Montanuy, ara jubilada, explica que "va ser un daltabaix de no saber ben bé com fer-ho, no teníem experiència, era un virus nou... tot un repte". En la mateixa línia, Miquel Bretcha, que era director del CAP de Sort i que també gaudeix de la jubilació, diu que tot i que tenien els protocols, "no hi havia una experiència prèvia"; va ser un assaig-error."
 
Mentrestant, Eduard Sanjurjo, director assistencial de l'Hospital del Pallars en aquell moment i també en l'actualitat, resumeix aquell inici amb dos paraules: "por i incertesa". Recorda que el primer sospitós atès a urgències es va passar unes quantes hores en un box pendents dels resultats i de les indicacions de com actuar. Ara bé, explica que setmanes abans que arribés al Pallars, havien fet sessions informatives per conèixer el protocol. Un fet que els va permetre actuar amb rapidesa quan es va confirmar el primer cas. "Ho teníem tot preparat i sectoritzat", declara.

«Va ser un daltabaix de no saber ben bé com fer-ho, no teníem experiència»

 
Malgrat la incertesa i la por del moment, tots tres han posat en valor la feina de sanitaris i també de la població. "Va confiar molt en nosaltres. La solidaritat va ser molt important. La gent s'oferia per tot el que fes falta", recorda Teresa Montanuy. Mentrestant, Miquel Bretcha exposa que "en les situacions més agudes la gent treu el millor de si mateix". A més, recorda que la gent va ser "molt responsable" i "ens van donar tot el seu suport, durant i després", quelcom que els tres recorden amb agraïment.

Una de les frases més escoltades durant la pandèmia va ser "en sortirem millors". Però què ha canviat (cap a bé) des d'aleshores? Teresa Montanuy destaca els nous coneixements adquirits i la importància de la col·laboració entre països. Posa com a exemple la vacuna contra la Covid-19, que va sortir en un temps rècord, només nou mesos després. En el cas del Pallars, parla també dels nous hàbits, com ara l'auge de les videoconferències: "Al Pallars ja no ens cal baixar a Barcelona per reunir-nos en molts casos".
 
Evidentment, però, no tots els canvis han estat en positiu. Miquel Bretcha recorda quan, amb el retorn a la normalitat, molta gent era reticent a anar al CAP. "Ho veien perillós, temien agafar alguna cosa; va costar molt que tornessin a confiar en els controls que es fan cada any", explica. Ara bé, constata també que hi ha una major consciència de la transmissió vírica entre els pacients: "Ara ja venen directament amb mascareta".

Per la seva banda, Eduard Sanjurjo és contundent: "Aquest episodi ens ha ensenyat que el sistema no estava preparat per a afrontar una pandèmia com la de la Covid-19, tant en recursos materials com en personals". En aquest sentit, apunta que "l'impacte emocional sobre tots nosaltres va ser important, no només per la feina que vam fer, sinó també per les situacions personals viscudes".

«El sistema no estava preparat per a afrontar una pandèmia com la de la Covid-19»

 
I, finalment, de tots aquells mesos, quines conclusions n'extreuen? "La fragilitat dels éssers vius", diu Teresa Montanuy. "Ens sembla que ho tenim tot controlat, però un simple virus ens canvia la vida". Per aquest motiu, reivindica la importància de la investigació i de la cura personal: "Sembla que ho deixem tot en mans dels professionals, però hem de pensar que som responsables de la nostra salut, de la nostra cura, de la nostra educació, no ho hem de perdre de vista".

Miquel Bretcha veu amb pessimisme la repetició d'una situació semblant a la d'aquells anys: "Si ara ens tornessin a dir que ens hem de quedar a casa, no crec que ho fessin la meitat dels que es van quedar". "Hi hauria molta més resistència i el rebuig popular seria molt més gran", argumenta. Lamenta, a més, la desmemòria: "Ara, passat el temps, la gent pensa que els que van morir estaven tocats, o eren grans... tendeix a desvaloritzar el que va passar".
 
Precisament, sobre els negacionistes, Teresa Montanuy reivindica el paper de la vacuna: "Sort en vam tenir; les morts haurien sigut moltes més". En aquest sentit, el doctor Eduard Sanjurjo posa en valor el respecte als professionals, en especial als del Pallars, que "són capaços de donar tot el que tenen quan la situació ho requereix; això sense vocació és impossible", afirma.

«Si ens tornessin a tancar hi hauria molta més resistència i el rebuig popular seria molt més gran»

 
Alhora, assenyala que el sistema ha millorat des d'aleshores, "tot i que queda feina per fer i diners a invertir". També reivindica la medicina com a ciència, gràcies a la qual, i amb l'aportació de tots, "som capaços de trobar solucions ràpides". Sanjurjo sentencia que "ens hem de sentir orgullosos del sistema sanitari públic que tenim, i que l’hem de defensar per si -esperem que no- arriba de nou una situació similar."
 

Altres notícies que et poden interessar