El desconeixement del territori i la precarietat, reptes de la salut mental en entorns rurals com el Pallars

El desconeixement del territori i la precarietat dels diferents serveis són dos de les principals barreres per la recuperació de pacients de salut mental en entorns rurals com el Pallars. Així ho conclou un estudi de Salut Mental Catalunya (SMC) presentat aquest divendres i que ha analitzat informació de més de 140 persones entre pacients, familiars i professionals sanitaris de la demarcació de Lleida, les Terres de l’Ebre i la Catalunya central.

Així mateix, el document també ofereix propostes per fer front als diferents reptes com erradicar l’estigma vers els pacients, augmentar les ràtios de professionals i de serveis especialitzats, garantir un acompanyament integral i augmentar el finançament de projectes comunitaris, entre altres.
 
L’estudi Salut mental i entorn rural fa una diagnosi dels factors que influeixen en la recuperació de la salut mental de la població del món rural, alhora que identifica els obstacles que perjudiquen aquest procés. Així mateix, també permet identificar les bones pràctiques ja existents i ofereix propostes per pal·liar les dificultats.

Els investigadors han realitzat diferents grups focals d’on han extret que la majoria d’obstacles giren entorn de l’accés de serveis socials i sanitaris de qualitat, seguit de la participació ciutadana i el suport social; l’entorn, la família i la perspectiva de gènere en les cures, l’estigma; les oportunitats d’estudis laborals i de lleure i el suport a l’habitatge.
 

Habitatge digne

Pel que fa a l’àmbit de l’habitatge, l’informe desprèn que l’adquisició d’un habitatge digne en l’àmbit rural comporta desafiaments afegits a les persones amb problemes de salut mental en comparació a les zones urbanes. Per una banda, el document destaca que la relació entre els habitants produeix “més estigma, discriminació i prejudicis” per part dels arrendadors, i, per l’altra, es tracta de territoris afectats pel turisme, la manca d’accés a habitatges de lloguer social i de serveis de suport a la llar i d’atenció domiciliària.

En relació amb l’accessibilitat a serveis socials i sanitaris de qualitat, el document constata la falta de serveis sociosanitaris als pobles i la manca de professionals, dos factors que obliguen els pacients a desplaçar-se llargues distàncies, tot i les dificultats de transport.
 
Sobre les oportunitats formatives, laborals i de lleure, la recerca recull que manquen oportunitats com centres de treball i cursos formatius adaptats. Així mateix, el document percep que l’oci se centralitza a les capitals de comarca, cosa que dificulta l’accés de persones amb problemes de salut mental als espais recreatius i que pot propiciar solitud no desitjada. A tot això, els participants de l’estudi han assenyalat que l’estigma dificulta la inserció laboral i que hi ha “poques empreses disposades a contractar persones amb problemes de salut mental”.

Per això, la recerca conclou que cal incrementar les places d’habitatge social segons les necessitats de l’entorn; buscar un equilibri entre la descentralització dels serveis o ampliar els serveis itinerants, així com una millora del transport públic; promoure serveis especialitzats al territori; resoldre la falta de professionals sanitaris i garantir una solidesa dels equips; ampliar l’oferta formativa de l’àmbit rural i el suport a les entitats socials; sensibilitzar les empreses i crear entorns de treball inclusius; promoure xarxes de suport i consolidar les Taules de Salut Mental; fomentar la formació a la ciutadania sobre salut mental; i contrarestar la feminització de les cures.

Altres notícies que et poden interessar