El
desconeixement del territori i la
precarietat dels diferents serveis són dos de les principals barreres per la recuperació de pacients de
salut mental en entorns rurals com el
Pallars. Així ho conclou un estudi de Salut Mental Catalunya (SMC) presentat aquest divendres i que ha analitzat informació de
més de 140 persones entre
pacients,
familiars i
professionals sanitaris de la demarcació de Lleida, les Terres de l’Ebre i la Catalunya central.
Així mateix, el document també ofereix
propostes per fer front als diferents reptes com erradicar l’estigma vers els pacients, augmentar les ràtios de
professionals i de serveis especialitzats, garantir un
acompanyament integral i augmentar el
finançament de projectes comunitaris, entre altres.
L’estudi
Salut mental i entorn rural fa una diagnosi dels factors que influeixen en la recuperació de la salut mental de la població del món rural, alhora que identifica els obstacles que perjudiquen aquest procés. Així mateix, també permet identificar les bones pràctiques ja existents i ofereix propostes per pal·liar les dificultats.
Els investigadors han realitzat diferents grups focals d’on han extret que la majoria d’obstacles giren entorn de l’accés de
serveis socials i sanitaris de qualitat, seguit de la
participació ciutadana i el suport social; l’entorn, la família i la
perspectiva de gènere en les cures, l’estigma; les oportunitats d’estudis laborals i de lleure i el suport a l’habitatge.
Habitatge digne
Pel que fa a l’àmbit de l’
habitatge, l’informe desprèn que l’adquisició d’un habitatge digne en l’àmbit rural comporta desafiaments afegits a les persones amb problemes de salut mental en comparació a les zones urbanes. Per una banda, el document destaca que la relació entre els habitants produeix
“més estigma, discriminació i prejudicis” per part dels arrendadors, i, per l’altra, es tracta de territoris afectats pel
turisme, la manca d’accés a habitatges de
lloguer social i de serveis de suport a la llar i d’atenció domiciliària.
En relació amb l’accessibilitat a serveis socials i sanitaris de qualitat, el document constata la
falta de serveis sociosanitaris als pobles i la
manca de professionals, dos factors que obliguen els pacients a desplaçar-se llargues distàncies, tot i les dificultats de transport.
Sobre les
oportunitats formatives, laborals i de lleure, la recerca recull que manquen oportunitats com centres de treball i cursos formatius adaptats. Així mateix, el document percep que l’oci se centralitza a les capitals de comarca, cosa que dificulta l’accés de persones amb problemes de salut mental als espais recreatius i que pot propiciar solitud no desitjada. A tot això, els participants de l’estudi han assenyalat que l’estigma dificulta la inserció laboral i que hi ha
“poques empreses disposades a contractar persones amb problemes de salut mental”.
Per això, la recerca conclou que
cal incrementar les places d’habitatge social segons les necessitats de l’entorn; buscar un equilibri entre la
descentralització dels serveis o ampliar els serveis itinerants, així com una millora del transport públic; promoure serveis especialitzats al territori; resoldre la falta de professionals sanitaris i garantir una solidesa dels equips;
ampliar l’oferta formativa de l’àmbit rural i el suport a les entitats socials; sensibilitzar les empreses i
crear entorns de treball inclusius; promoure xarxes de suport i consolidar les
Taules de Salut Mental; fomentar la formació a la ciutadania sobre salut mental; i contrarestar la feminització de les cures.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
.jpg)
.jpg)
