Som natura, som vida. Una pandèmia ha hagut de bloquejar el primer món per recordar-nos aquesta premissa tan bàsica. Evidenciades les febleses i imperfeccions de la nostra societat, la situació actual ens demostra que és la vida en comunitat, solidària i fraterna, la que ens enforteix com espècie. I alhora, que és només comunitàriament que frenarem la destrucció del Planeta.

Protegir la vida. Aquest és l'objectiu prioritari del conjunt de la ciutadania, i especialment dels professionals a peu de llit. D'aquí també el reforç ingent fet del sistema sanitari i assistencial. Un esforç col·lectiu titànic que està salvant moltes vides, malgrat l'agressivitat d'aquesta pandèmia tan desconeguda com cruel, que ni ens permet acomiadar-nos com és degut dels que malauradament ens han deixat.

I protegir la vida també vol dir rescatar l'economia productiva del país. Aquesta crisi, que la Covid-19 ens situa davant, no la poden pagar els que encara pateixen les conseqüències de la crisi del 2008. Per això el primer impuls ha sigut mobilitzar més de 1.000 milions d'euros per les petites i mitjanes empreses, establir ajudes de fins a 2.000 euros als autònoms, així com la suspensió de la recaptació dels tributs propis de la Generalitat. I per això ara toca aprofitar el nou pressupost, reordenar-lo i reforçar-lo amb els fons estatals i europeus i una major capacitat d'endeutament per tal d'iniciar la reconstrucció.

Ara toca construir una alternativa. Tenim la responsabilitat d'impulsar un canvi de paradigma on l'economia sigui entesa com una eina per generar qualitat de la vida. Eina d'equitat i d'igualtat. I això implica aprofitar la reconstrucció per impulsar aquells sectors estratègics que ens han de permetre disposar d'un estat del benestar modern, avançat i capaç de donar resposta als reptes d’una societat cada vegada més diversa, plural, canviant i complexa.

El futur passa per l'economia per a la vida, apostant pels sectors econòmics que contribueixen al bé comú i són capaços de generar riquesa i prosperitat pel conjunt de la societat. Des de l'economia del coneixement i la recerca, passant per l'àmbit sanitari, assistencial i de les cures, fins al sector de l'alimentació.

El futur passa per la digitalització de l'economia que ens faci més competitius en l'àmbit global —garantint la fi de la bretxa digital— i una indústria 4.0 que obri l'oportunitat de la reindustrializació del país. I el futur passa per la transició ecològica, sobretot en l'àmbit energètic. Perquè o canviem ara o aviat el canvi climàtic serà irreversible.  

Però el futur també passa per la llibertat. Perquè tot el que estem vivint aquests dies no ha de servir per aparcar un conflicte polític que espera una resposta política. Perquè continua existint un consens en què la presó i l'exili són injustos i que l'única manera de resoldre el conflicte entre l'Estat espanyol i Catalunya és votant i decidint, perquè els catalans volem decidir també el nostre futur i com sortir d'aquesta crisi. I estem convençuts que la millor manera –i l'única- de construir una societat millor i més justa és a través de la independència i disposant de totes les eines d'un estat.

Tots aquests són reptes immediats als quals hem de donar resposta des d'una governança basada en grans acords, basada en la cooperació i col·laboració que ens enforteix com a societat. Governar a partir del diàleg i la construcció de fronts amplis representatius de la pluralitat i diversitat de la societat catalana, com hem estat capaços de fer amb l'aprovació del pressupost de la Generalitat de Catalunya.

Per això cal que aquelles formacions polítiques que treballen pel progrés del país facin un pas més i adoptin un compromís de governabilitat que ens permeti afrontar amb més solidesa i determinació els difícils mesos que venen tant en l'àmbit socioeconòmic com en el polític. Un front ampli de progrés i de llibertat per impulsar la reconstrucció i fer avançar de nou el país.

I cal que el Govern de l'Estat recuperi la voluntat de diàleg i col·laboració entre institucions que va permetre la seva investidura. Perquè la sortida de la crisi sanitària i l'inici de la reconstrucció no es pot gestionar amb una eina tan poc democràtica com l'estat d'alarma. Cal recuperar el camí del diàleg i l'acord, perquè aquesta és la millor manera d'avançar, com hem demostrat amb la constitució d'una taula de negociació per resoldre el conflicte polític entre l’Estat i Catalunya que hem de reactivar com més aviat millor.

En molts sentits, vivim un moment fundacional. Com a país, hem d'aprofitar aquesta oportunitat per obstinar-nos en l'objectiu de l'equitat i la igualtat d'oportunitats; per construir aquest nou model econòmic; i per exercir d'una vegada per totes la llibertat de decidir col·lectivament i democràticament el nostre futur com a poble. Hem d'aprofitar l'oportunitat per construir un futur millor pels nostres fills i les nostres filles. Aquest ha de ser el nostre compromís generacional.