Dos eufemismes per batejar una mateixa realitat marcada per la incertesa: la "nova normalitat" anunciada pel govern espanyol i l'"etapa de represa" inaugurada des del Palau de la Generalitat. Potser hi ha a qui referir-se en aquests termes el reconforta perquè el remet a un retorn al punt on s'era abans que un virus rebentés les costures de tota rutina i obrís en canal el sistema que ens regeix. Però probablement un dels grans riscos és que, simplement, tot torni a ser com abans. Que tot plegat s'assembli a la vella normalitat però agreujada per les mascaretes i la distància social i que les grans mancances i ineficiències, en comptes d'afrontar-se, siguin escombrades una altra vegada sota l'estora.

El desconfinament es fa contenint la respiració i planteja reptes de gran magnitud a tots els nivells. Des dels governs es demana a la ciutadania disciplina i responsabilitat, però la gran incògnita és si aquesta mateixa recepta quallarà als despatxos de comandament ara que l'emergència o la imprevisibilitat davant del virus ja no poden ser una excusa. La Generalitat, com altres territoris, porta mesos denunciant que se li han manllevat unes competències que li pertocaven, que la recentralització ha anat en detriment d'una bona gestió i que si hagués estat a les seves mans ho hagués fet millor. Ara que pren les regnes, és el moment de demostrar-ho.

No hi ha millor manera de demostrar l'eficiència del model descentralitzat que exhibir un bon govern. A la compareixença per anunciar el punt i final de la desescalada, l'executiu català va verbalitzar que la seva vocació és treure la ciutadania del "garbuix" de normes i directrius incongruents que han regit uns mesos en què es tenia més clar quan obririen els centres comercials que les escoles, hi havia horaris per passejar però no per anar a un bar i en els quals hi ha persones que no han pogut acomiadar familiars i amics però que sí que han hagut d'anar presencialment a treballar.

El mínim exigible a partir d'ara és que les instruccions siguin clares i diàfanes, argumentades, comprensibles i explicades amb transparència. És inevitable que a aquestes alçades s'estigui a l'expectativa de com casarà la regulació que emani de la Generalitat amb el decret de la "nova normalitat" que previsiblement s'aprovarà la setmana que ve al Congrés. Sobretot perquè serà una prova del cotó de si realment seran les autonomies les que marquin la pauta. En tot cas, encara convalescents d'una crisi tan tràgica, el que menys necessita la gent és que se li compliqui encara més la vida amb un nou serial de xocs normatius. 

Catalunya i l'Estat es desconfinen i surten també de la quarantena els garbuixos previs, però multiplicats i encara més embarbussats. El conflicte polític amb l'Estat enquistat i una crisi galopant que colpeja una societat precaritzada que espera respostes en forma d'apuntalament de l'estat del benestar i de no reproduir els mateixos patrons que consoliden les desigualtats. La resposta necessària ha de ser tan majúscula que no pot estar a expenses del xoc setmanal entre dos socis de govern. Per moltes competències que es tinguin, poca certesa es pot traslladar a la ciutadania quan el garbuix comença de portes endins.