Trapero torna tres anys després. El major dels Mossos, a qui l'Estat va situar en el punt de mira des de la gestió dels atemptats del 17-A i que va ser destituït amb el 155, torna amb una absolució sota el braç i en un context polític que res té a veure amb el del 2017. En la legislatura que JxCat i ERC van batejar com la de la restitució, ell ha estat realment l'únic restituït de forma efectiva. Durant aquest temps de periple als tribunals, la figura de Trapero ha estat tractada públicament amb imatges antagòniques: heroi i traïdor.

Ell, però, avesat a parlar clar, ha defugit les trinxeres polítiques per defensar que, simplement, ha estat, és i serà un policia. De fet, va plantar cara al Govern davant dels seus plans per impulsar l'1-O, però també al coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, amb qui ha admès que mai es va entendre. Després d'haver-se allunyat dels focus mediàtics per defensar-se davant dels jutges, era una incògnita si el major acceptaria recuperar el seu càrrec. I ha decidit que sí, que impermeable a tensions polítiques i al context de precampanya, la seva absolució mereixia que el policia tornés a fer de policia. 

La restitució de Trapero no deixa de ser un punt al sarró que s'apunta JxCat en plena cursa electoral. El conseller Miquel Sàmper, que sap que la seva trajectòria al departament serà curta amb les eleccions a tres mesos vista, satisfà amb aquest moviment el cos de Mossos, que respecten la figura del major. I, de retruc, també reforça el posicionament del seu partit en la cursa amb ERC. Altra cosa és que aquesta acció conjugui amb el missatge electoral del partit de Carles Puigdemont. La paradoxa de recuperar Trapero és que també torna el major que ha acreditat davant dels tribunals que tenia un pla per detenir el Govern de l'1-O.

Puigdemont ha emplaçat els votants independentistes a fer confiança en Junts per "acabar la feina", i els seus entenen que del que es tracta és d'implementar el mandat que interpreten que es deriva de l'1-O. Resulta difícil d'explicar que sigui viable la via unilateral si ha quedat certificat que Trapero farà de policia i que els Mossos compliran amb els mandats judicials. Tres anys després, els electors saben perfectament que aquesta és una realitat infranquejable per molt que se superin el 50% dels vots. 

Més enllà, però, de com des de la política es brandi el nom de Trapero, el dia a dia certificarà si, en termes de gestió, la seva aposta pel model de la mediació té un impacte directe en actuacions polèmiques dels darrers mesos, com ara en els desnonaments o en mobilitzacions. Poc sabem, per exemple, de com ha evolucionat l'auditoria "més gran" que s'ha fet mai al cos per depurar responsabilitats pels excessos i actuacions desproporcionades durant les protestes per la sentència de l'1-O de fa un any, i hem vist com agents autors de conductes racistes eren recol·locats en comptes de ser apartats de la seva funció. Més enllà de la batalla política, el model de seguretat i d'acció policial continua sent un debat pendent que ningú gosa obrir en canal.