Hores com dies, dies com mesos i mesos com anys. El temps a la presó, ho recordava dissabte Carme Forcadell, passa lent, molt lent. I per una qüestió de supervivència és millor no fixar-se horitzons. Per això, que es generin expectatives al voltant d'un possible indult o una reforma del delicte de sedició que pugui suposar la llibertat dels líders independentistes acaba convertint-se en un debat pervers, des del punt de vista personal, de qui pateix l'empresonament. Més encara quan verbalment es fan ballar dates i calendaris mentre estan de nou a expenses de si el Tribunal Suprem els revoca el tercer grau.

Que el govern espanyol treballi en una reforma del delicte de sedició suposa reconèixer que la condemna és injusta i desproporcionada. I és inevitable preguntar-se per què si realment la Moncloa està disposada, com diu, a canalitzar políticament el conflicte no s'ha arromangat amb celeritat perquè els líders del procés estiguin ja en llibertat. I per què és precisament ara quan més se'n parla, malgrat que un dia sembla que es premi l'accelerador i, l'endemà, es freni. Ara estem precisament en aquest darrer escenari.

Primer resulta que podien ser fora de la presó per Nadal -el quart que uns passaran a la cel·la i el tercer per a d'altres-. Després ja es va ajornar per la campanya del 14-F. Ara, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, el mateix que va vendre a bombo i platerets que la reforma arribaria aviat i que tramitaven també els indults, ha dit que cap pressa. A la desesperada, els comuns han posat el crit al cel mentre els independentistes mostren incredulitat absoluta. 

La realitat és que reforma penal i indults estan fins ara més a expenses d'un interès electoral que d'una vocació real d'encarrilar el conflicte. Els partits que han de moure fitxa pensen en la factura. Més encara quan l'objectiu del PSC és créixer a les pròximes eleccions catalanes gràcies, en part, a aglutinar vot de Ciutadans. Com podria afectar en els resultats dels socialistes catalans que des del govern espanyol s'activés abans un mecanisme que alliberés els presos? I a l'inrevés: com beneficiaria a l'independentisme una campanya amb els exmembres del Govern de l'1-O fent campanya? Càlculs, tot són càlculs. 

De fet, si l'aspiració de Pedro Sánchez és poder comptar amb el partit d'Inés Arrimadas per a possibles acords -per molt que no se n'hagi sortit en els pressupostos, no hi ha renunciat-, qualsevol pas que faciliti l'excarceració dels presos el dinamita. Per no parlar de l'incendi intern que aquesta qüestió genera dins del PSOE, que ja es posar les mans al cap amb el sí d'ERC i de Bildu gràcies als quals els comptes prosperaran aquest dijous. Al final, la conclusió és que el govern de coalició de la Moncloa obtindrà el passatge de l'estabilitat mentre els líders dels que ho han fet possible s'ho miren des de la cel·la. La legislatura espanyola avança i ho fa a costa dels líders independentistes empresonats. Almenys fins que no arribi un moviment real.

Ningú dins de l'independentisme està en condicions de donar lliçons morals sobre si s'ha d'acceptar o no un indult o una reforma de la sedició. Legítim serà que qualsevol dels afectats s'aferrin a la via més ràpida per poder tornar a casa seva amb la seva família. En tot cas, res serà incompatible amb què segueixin reclamant una amnistia davant del que consideren una causa general. Amb tot, la reforma del codi penal sí que pot situar en una difícil tessitura els partits independentistes. Una cosa és que s'elimini la sedició -un delicte totalment anacrònic-, però l'altra és que, simplement, se'n rebaixin les condemnes.

Si és això darrer, la balança serà maquiavèl·lica. Per una banda, hi ha el fet de garantir una nova via per intentar accelerar la sortida de la presó -tot i que aquesta estarà a expenses del Suprem- i, per l'altra, el fet d'aprovar una reforma que porta implícit acceptar la condemna per sedició però amb una rebaixa de penes. La clau estarà en la lletra petita de la iniciativa de la Moncloa i en si darrere hi ha un interès real en resoldre la crisi constitucional més profunda de les darreres dècades o bé, de nou, fer càlculs. Els càlculs de la llibertat.