Múrcia, Castella i Lleó i Madrid. El PSOE ha iniciat de la mà de Ciutadans una croada contra presidents autonòmics del PP. Un terratrèmol que no es pot circumscriure només a tres territoris, sinó que, sota el principi de l'efecte dòmino, pot acabar tenint el seu epicentre en la pròpia Moncloa. El que podria semblar un torpede dels socialistes per obrir de nou en canal el PP i despullar-lo de poder institucional en plena crisi de Pablo Casado pel daltabaix del 14-F a Catalunya i l'onada expansiva de les declaracions de Bárcenas, pot acabar sent també un esbós per intentar reconfigurar el mapa polític estatal.
Significatiu és que el moviment es produeixi precisament quan la coalició entre el PSOE i Podem travessa la seva pitjor crisi. És cert que en el cas de Múrcia hi ha com a detonant flagrant una denúncia per presumpta corrupció de Ciutadans contra el PP, el seu soci de govern, i que cada comunitat té la seva pròpia idiosincràsia. Però que esclati tot alhora situa de nou en primera línia una realitat: Pedro Sánchez continua enyorant la geometria variable amb la qual voldria haver pogut governar en minoria. Per això va apostar per la repetició electoral del 10-N, per un dia mirar a Pablo Iglesias i l'endemà a Inés Arrimadas. Per transitar pel carril de la centralitat que PP i Cs havien deixat del tot vacant en la seva pugna amb Vox i portar el timó de la Moncloa sense lligadures estretes. Els resultats, però, van fer a miques la seva aspiració per acabar pactant amb qui va dir que no podria dormir mai: Podem i els independentistes.
L'ombra del somni incomplert del president socialista és fa aquests dies més llarga quan Iglesias li tira en cara públicament que l'habitatge és un dret i no un bé de mercat per especular, defensa votar en contra de retirar la immunitat de Puigdemont, li recorda que Espanya "no és una democràcia plena" o avisa que pensa participar en mobilitzacions per aprovar la llei trans i la de regulació dels lloguers. Quan li recorda, en definitiva, i des de la seva minoria al consell de ministres, que ser d'esquerres implica també actuar com a tal i que el concepte de socis passa també pel pacta sunt servanda. Els analistes de la Moncloa han arribat a la conclusió que necessiten una alternativa moderada amb la qual es pugui pactar. Cs busca sobreviure i Alberto Núñez Feijóo torna a escalfar a la banda davant d'un Casado que arrossega els peus.
La regla de tres de la política espanyola, i així es va constatar en la votació de pressupostos a contracor de Sánchez, és que els efectes immediats d'un acostament a Cs suposa un allunyament de Podem i de la majoria de la investidura. I viceversa. La governabilitat en parlaments fragmentats passa, inevitablement, per la tria, com bé saben Pere Aragonès i Salvador Illa, aspirants a presidir la Generalitat. Del resultat de les mocions de censura i d'unes eventuals eleccions a la Comunitat de Madrid en pot dependre també l'estabilitat de la Moncloa i la interlocució amb el nou Govern de la Generalitat.
La factura que el PSOE tem pagar pels indults i la reforma de la sedició ja ha motivat el bloqueig de la distensió i la desjudicialització pregonada i res fa pensar que estrènyer ara més llaços amb Ciutadans serveixi d'al·licient. La celebració per la retirada de la immunitat a Puigdemont i la suspensió del tercer grau són, precisament, l'antítesi d'una legislatura que es pretengui de diàleg.
Des de Podem ja temen una "dretització" dels socialistes si aquests continuen amb l'estratègia d'engolir el votant de Ciutadans i pacten amb el partit taronja allà on encara no han patit les conseqüències del seu declivi. De fet, tot apunta que es poden embutxacar la presidència de Múrcia a canvi de cedir l'alcaldia de la ciutat als socialistes. Caldrà veure quines sumes es produeixen a Castella i Lleó i a Madrid mentre els d'Arrimadas fan un viratge per pura supervivència després d'haver pactat amb Vox per consolidar una certa quota de poder territorial. Ningú assegura al PSOE, però, que tingui èxit en l'operació a Madrid si hi ha eleccions. Més encara amb un Cs en declivi i una extrema dreta que es frega les mans.
Múrcia ha estat el detonant de la "movida madrilenya" d'Isabel Díaz Ayuso, que pretén posar les urnes amb un clam tan populista com perillós: "No puc permetre que Madrid perdi la seva llibertat". Paradís de la laxitud de les mesures en plena pandèmia i banc de proves del PP més extrem, l'epicentre de l'Estat és ara ostatge d'un galimaties jurídic que amenaça fins i tot de superar el que es va viure amb la convocatòria electoral a Catalunya. Quan els conflictes polítics es descarrilen, ja se sap que hi ha decisions dels tribunals que les carrega el diable.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
