Dimecres, 13 de novembre de 2024
El Pallars opina

El món al revés

«El poder de l’Estat sempre troba justificacions a tot allò que fa, sense gens de vergonya, i si no se’n surt acaba acusant els seus acusadors de corruptes»

Quim Delgado BerenguéPallars | 15 de novembre de 2022 a les 12:27
Els darrers dies han aparegut notícies sobre corrupció (en sentit ampli), que indubtablement ens afecten com a ciutadans que formem part, si més no jurídicament, de l’estat espanyol. Francament, em semblen esgarrifoses, aborronadores, lamentables i, per què no dir-ho, fastigoses.

El ministre d’Interior espanyol durant els anys vuitanta del segle passat, José Barrionuevo, del PSOE, ha reconegut en una recent entrevista al diari El País, que el seu ministeri controlava els Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL) i que van exercir terrorisme d’estat a l’estat espanyol i francès durant aquells anys. També ha confessat que es va plantejar la possibilitat d’assassinar Segundo Marey, detingut per error quan va ser confós amb un militant d’ETA, si bé el mateix ministre va demanar que l’alliberessin.

L’examant del rei d’Espanya Joan Carles I, Corinna Larsen, ha començat a fer públics els draps bruts del rei. En aquestes revelacions explica que Joan Carles arribava dels seus viatges amb "bosses carregades de bitllets"," feliç com un nen de cinc anys”. A més, ha explicat que ell li deia que eren "regals dels seus amics". "Jo li deia, per Déu, què és això! I em responia que li havia donat aquest o l'altre amic. Era una situació que ell considerava normal”.

Però a aquestes dues informacions cal afegir-ne d’altres del mateix tarannà. Per exemple, l’espionatge indiscriminat de l’estat espanyol a través de Pegasus a persones que pertanyen a partits i entitats plenament legals, de forma preventiva; així com que ha resultat que el famós “comitè d’experts” que assessorava el govern espanyol en plena expansió de la Covid en realitat no existia, malgrat que reiteradament el ministre s’hi referia en les rodes de premsa, mentint conscientment. En podríem detallar unes quantes més, però la limitació d’espai m’ho impedeix.

Des del meu punt de vista no hi ha dubte que el cas dels GAL és el més esgarrifós, perquè va suposar l’assassinat de persones, en nom de la “raó d’estat”. Aquest concepte significa que un estat es pot saltar la llei que ell mateix s’ha imposat, si la finalitat és “salvar” el mateix estat. El perill que suposa és evident, atès que quina sigui aquesta “raó” dependrà del criteri de qui en cada moment estigui en el poder, sense cap mecanisme de control. Aquesta pot ser, per exemple, mantenir la bona reputació dels governants davant la ciutadania o eliminar l’oposició política.

Però tots els casos exposats tenen elements en comú. Per exemple, que un cop han sortit a la llum pública, aquí no passa res, o almenys res del que semblaria raonable, que seria una investigació clara i transparent amb les conseqüències que se’n derivi. Ben al contrari, el “poder” encara ho amaga o ho justifica, bé perquè considera que concorre una “raó d’estat”, com és el cas dels GAL o l’espionatge de Pegasus, bé perquè hi ha una causa jurídica que impedeix actuar, com en el cas del rei Joan Carles I. 

En definitiva, el poder de l’Estat sempre troba justificacions a tot allò que fa, sense gens de vergonya, i si no se’n surt acaba acusant els seus acusadors de corruptes. I damunt es vanten que la llei és igual per a tothom.

El món al revés

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Quim Delgado Berengué
Nascut a Barcelona l’any 1965, Quim Delgado Berengué és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. L’any 1987 va arribar a Tremp per ocupar plaça de funcionari al Jutjat. Enamorat del Pallars i del Pirineu, hi ha residit des de llavors, exercint d’advocat des de l’any 1991. Compromès amb el país i amb la independència, ha participat activament com a activista de base i en llocs directius en l’Assemblea Nacional Catalana, tant al Pallars Jussà com a nivell nacional. Va contribuir també a fundar la seu territorial al Pallars d’Òmnium Cultural, de la qual en va ser president durant dos anys. Militant de Junts, és el responsable de política municipal del partit a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i candidat a l’alcaldia de Tremp.
Més articles de l'autor
15/06/2023

Les PAU

12/04/2023

Omplim Tremp de color

15/03/2023

La gent gran compta

14/02/2023

L'Escola de Música de Tremp

16/01/2023

Què vol el Pirineu

15/12/2022

El nostre temps

15/11/2022

El món al revés

14/10/2022

El cap sota l'ala

14/09/2022

Que ve el llop!

16/08/2022

Estem secs

Participació