Que al municipi de Tremp (i per extensió al Pallars i al Pirineu) un alt percentatge dels seus habitants és gent gran es fa evident amb una passejada. Si anem a les dades estadístiques oficials (Idescat) i examinem les xifres de població del municipi, resulta que d'un total de 5.874 habitants (any 2022), 978 (un 16%) són majors de 65 anys, i d’aquests, 340 són majors de 85 anys, dels quals 224 són dones.

Si busquem, a més, quantes persones viuen en cada llar, ens trobem que l’any 2011 (últim amb dades disponibles), d’un total de 2.489 llars al municipi de Tremp, 692 eren habitades per una sola persona i 713, per dues.

Aquestes dades ens indiquen que hi ha un alt percentatge de persones més grans de 65 anys, molts dels quals majors de 85 anys i la majoria dones, i que la majoria de les llars són habitades per una o dues persones. Per tant, es fa evident que molts trempolins i trempolines d’edat avançada viuen sols o amb una altra persona, presumiblement la seva parella.

Si baixem al carrer i visitem les llars del municipi, confirmem que la realitat és, pel cap baix, la que reflecteixen les estadístiques. No obstant això, quan ens relacionem i parlem amb la gent gran ens adonem que ja no tractem amb xifres, sinó amb persones concretes, cadascuna amb les seves circumstàncies personals i necessitats específiques.

No pretenc pas generalitzar, però la majoria hem tingut (o esperem tenir) els pares ja de certa edat, i per tant no us serà aliè el que explico. Hi ha persones d’avançada edat que viuen soles o amb la seva parella, també gran, que tenen una bona qualitat de vida i autonomia, són actives i viuen la vida de forma entusiasta. Però, n’hi d’altres que quan hi parles transmeten pessimisme, els falta ganes de viure i fins i tot verbalitzen que són “més cap allà que aquí”. Sap greu, però no ens hi podem conformar, ni com a societat ni com a trempolins.

És evident que l’administració té l’obligació de donar suport a les persones grans a través dels serveis socials. Proveir-los de tot allò que necessitin perquè gaudeixin d’una vida digna. Però, ni l’administració ni les persones que treballen als serveis socials, per més voluntat que posin en la seva feina (que n’hi posen), no poden suplir el contacte diari i personal, la conversa llarga i distesa, sense presses que els permet no haver d’anar a la feina ni atendre ja la criança dels fills. Però no solament parlem de donar-los conversa, sinó també gaudir i aprofitar la seva saviesa, l’experiència, els seus coneixements pràctics. És a dir, donar i rebre. 

Com a poble, com a veïns i veïnes, podem fer-hi molt. Per exemple, a través d'una entitat ciutadana o si cal de l’ajuntament o consell comarcal, és possible crear un grup de voluntaris integrat per persones grans i no tan grans, i també de joves. L’objectiu seria posar-los en contacte, un cop establertes les necessitats de cadascú i fer recompte de què pot poden aportar. Per exemple, jubilats i jubilades amb coneixements sobre determinats oficis o professions poder ajudar o orientar els joves de manera altruista o impartir xerrades de qualsevol temàtica que sigui interessant (per exemple sobre la seva experiència en la criança dels fills). En sentit invers, la gent jove pot comprometre’s a acompanyar una estona a la gent gran, conversar-hi i fer-los companyia per tal que s’adonin que formen part de la comunitat. 

Si ho aconseguíssim faríem també un gran pas, necessari però no suficient, per aprofundir l’esperit de “poble” i la consciència de pertànyer a una comunitat; i adonar-nos que podem anar tots a l’una i fer de Tremp el municipi que volem.