Tradicionalment anomenem “pont de la Puríssima” el dia o dies que van del vuit de desembre al festiu més proper. Per alguns és un petit període de “vacances” que anuncia les festes de Nadal. Cal afegir, però, que el 6 de desembre també és festiu a l’estat espanyol. Per tant, cada cert nombre d’anys es dona, com ha passat enguany, que aquests dos dies s’escauen en dimarts i dijous, de manera que únicament són laborables durant la setmana el dilluns, el dimecres i el divendres. Irracionalitat pura.

No cal fer estudis sociològics o científics gaire acurats per arribar a la conclusió que la productivitat laboral i escolar baixa en picat durant aquesta setmana. Psicològicament, ens trobem amb tres teòrics “dilluns” i tres teòrics ”divendres”.

Ben segur que aquesta disbauxa trastoca l’organització de moltes famílies. No tots els col·legis, instituts i facultats fan festa algun o alguns dels dies laborables. N’hi ha que no en fan cap, d’altres el dilluns, el dimecres o el divendres, i alguns dos o tots tres dies. No podem més que concloure que la famosa conciliació familiar de què parla tothom molts cops no és més que una frase que de tant en tant alguns pronuncien per quedar bé, però sense cap intenció de fer res perquè es converteixi en una realitat.  

Racionalitzar el nostre temps no és només assolir la conciliació familiar; és a dir, que els horaris lectius i laborals es coordinin per tal que els fills i els pares puguin coincidir durant la part del dia de descans. És també aconseguir que el nostre temps de treball o d’estudi sigui el més productiu i aprofitat possible. Aquesta productivitat, al cap i a la fi, esdevindrà en més temps lliure, ja que farem la feina millor i en menys temps (si més no aquelles persones que treballen per objectius). Per tant, no seria molt més lògic ajuntar els dos festius de manera que el cap de setmana es convertís en unes mini vacances de quatre dies? No seria més beneficiós per a les famílies, per a les empreses i per a les destinacions turístiques? 

D’altra banda, usar el temps de manera intel·ligent vol dir també racionalitzar els horaris comercials, de manera que es facilitin les compres, però també que permetin als treballadors i propietaris dels comerços conviure més temps amb les seves famílies. Quin sentit té obrir a les tardes a les 17:30h o a les 18h i tancar a les 21h? Realment hi ha qui només pot anar a comprar a les nou de la nit? No seria més raonable obrir a les 16:30h i tancar a les 19:30h?

Ben segur que cada comerç té les seves peculiaritats i potser algun no podria assumir aquest horari. Però també és veritat que les persones ens adaptem als canvis i tot i que al principi ens costa (som animals de costums) i fins i tot hi parem tots els entrebancs possibles, finalment adoptem els hàbits que més faciliten la nostra vida. Un exemple: recordem que no fa tants anys semblava un disbarat que les botigues tanquessin els dissabtes a la tarda. Avui la majoria ja no obren, sense que això hagi suposat cap daltabaix. Simplement, ara anem a comprar el dissabte al matí o el dilluns següent, sense cap problema.

Evidentment aquesta recepta no es pot aplicar arreu. En aquelles poblacions turístiques on els caps de setmana hi ha afluència de visitants, resulta lògic que obrin els dissabtes i fins i tot els diumenges. Amb aquest exemple es posa de manifest que les coses potser de vegades són més fàcils del que suposem. Es tracta, normalment, d’aplicar el sentit comú i la lògica que ens permetrà eixamplar la nostra visió global i canviar costums arrelats, però que ens impedeixen una major qualitat de vida.

Si ens ho proposem, ho aconseguirem. Només cal voluntat i atreviment.