Posar les urnes és una activitat perillosa a l’Espanya de Rajoy. Com a mínim tant com piular frases iròniques de 140 caràcters sobre dirigents franquistes com Carrero Blanco. I sinó que li preguntin a la tuitera Cassandra Vera, condemnada a un any de presó i a set d’inhabilitació per una sèrie de 13 tuits sobre el que va ser el penúltim president del govern franquista.

Aquesta jove murciana va ser jutjada i condemnada per l’Audiència Nacional. Segons aquest tribunal d’excepció, els missatges de Cassandra constitueixen “menyspreu, deshonra, descrèdit, burla i afronta a persones que han patit el terrorisme”.

Aquest tribunal, l’Audiència Nacional, és paradoxalment, el que va impedir l’extradició del torturador franquista Juan Antonio González Pacheco, més conegut com a Billy el Niño a l’Argentina. Segons l’Audiència, el reconegut torturador no va cometre crims de lesa humanitat, per la qual cosa totes les seves malifetes estaven prescrites.

Vaja, que Billy el Niño trepitjava els caps dels detinguts per la dictadura, però ho feia sense menyspreu. I quan colpejava les plantes dels peus d’una antifranquista ho feia sense deshonrar-la. I quan penjava un arrestat del sostre d’una masmorra de la direcció general de Seguretat ho feia sense desacreditar-lo.

I quan aplicava els elèctrodes a un jove anarquista ho feia sense burlar-se'n. I quan aquella bèstia va deixar anar tota la seva fúria sobre l’estómac de la Lídia Falcón i li va destrossar la matriu –mentre li cridava “ja no pariràs més, puta”- ho feia sense que això representés cap afronta envers l’advocada.

A l’Espanya de Rajoy és més perillós escriure missatges irònics a Twitter que ser un reconegut torturador franquista. Més perillós ser un titellaire que haver redactat la sentència de pena de mort de Salvador Puig Antich. Més perillós ser un rapper que critica la monarquia que ser responsable polític de l’assassinat de cinc treballadors a Vitòria el 3 de març del 1976.

A l’Espanya de Rajoy -com a la de Zapatero, Aznar, González, Calvo Sotelo o Suàrez- desenes de milers de persones continuen enterrades en fosses comunes. Els morts clandestins pels quals ni els governs ni el poder judicial han mogut ni mouran un dit. En aquesta Espanya, Lluís Companys, Carrasco i Formiguera o el mateix Puig Antich continuen sent uns delinqüents, mentre Franco reposa en el seu mausoleu, construït amb la sang dels presoners republicans. Però, és clar, el problema és Twitter.