Sabeu que a València es fa una cavalcada en què els protagonistes no són els Reis Mags, sinó les Magues? Sabeu que el nom de cada una d’aquestes dones és el de Fraternitat, Llibertat i Igualtat? Sabeu la Societat Coral el Micalet fa tres anys que organitza aquesta activitat amb l’objectiu de recuperar la Festa de la Infantesa, que va tenir lloc l’any 1937, quan València era la capital de la República i els seus carrers eren plens de nens i nenes evacuats a causa de la guerra? Nens i nenes que ho havien perdut quasi tot. De fet, només els quedava el somriure que els arrencaven les tres Magues.

Doncs bé, aquesta cavalcada, que va tenir lloc a finals de la setmana passada, va haver de transcórrer enmig de les protestes de l’extrema dreta, que s’havia convocat per protestar contra un acte que ells veien en favor de la independència de Catalunya (sic). Odi i ignorància a parts iguals, el còctel idoni perquè arreli una ideologia tan perversa com el feixisme. Odi contra la diferència, contra les dones que ocupaven el lloc que ells creuen reservat als homes, contra una festa que ensumaven (tot i que no fos així) com a independentista. Odi, en definitiva, contra la democràcia.

Odi i ignorància per polititzar i odiar la seva pròpia llengua. Per xiular el cant de la Muixeranga en confondre’l amb Els Segadors, segons ells una melodia prohibida. Per vomitar amenaces de mort contra els xiquets i xiquetes que pujaven les torres de la Muixeranga. Per desitjar-los que caiguessin, pensant que estaven fent castells, com els catalans del Principat. Per cantar el Cara al sol a un pam de la policia, que en realitat els protegia.

Aquells individus plens d’odi i farcits d’ignorància, que brandaven banderes espanyoles i cridaven contra Catalunya, no saben que les muixerangues són patrimoni de la humanitat. I que des de fa segles són un dels símbols d’identitat més importants de la societat valenciana. No saben això, perquè en realitat els importa molt poc València, la seva cultura i el seu futur.

Aquests individus, aquests ignorants, són els mateixos que amenacen cada dia els polítics progressistes o la gent de la cultura. Els que encara fan escarni de la memòria de Guillem Agulló, gairebé 25 anys després del seu assassinat. Són els hereus dels criminals de les bombes contra Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner o la llibreria Tres i Quatre. Els mateixos que el passat 9 d’octubre van agredir els assistents a una manifestació en defensa de la llengua i la cultura valencianes, amb la permissivitat d’una policia que no és mai neutral.