Mai hauria cregut que la guàrdia civil l’aniria a detenir a casa seva. I menys encara que serien els seus escrits els que l’acabarien portant davant del jutge. Clar que no. El Manel Riu, un professor nascut a Benavarri (Franja de Ponent), que actualment fa classes de castellà a l’Institut de Tremp, té imaginació, però no tanta. Mai no ho hauria cregut, però el cert és que el Manel va "saltar a la fama" el 16 de novembre passat, quan va patir la benemèrita detenció. De quin delicte se l’acusava? Incitació a l’odi i revelació de secrets.

Amb aquests càrrecs, avui s’ha hagut de presentar davant del jutge. Però el Manel no ha estat sol, ja que l’han acompanyat fins a la porta del jutjat un bon nombre de veïns de Tremp que no entenen ni la desmesura d’aquesta acció ni les injustícies d’una justícia massa polititzada. No entenen com es pot acusar d’odi una persona per una sèrie de piulades que el Manel va fer, sobretot, després de les càrregues policials de l’1 d’octubre, i per algunes afirmacions escrites en el seu bloc que, tot sigui dit, no s’actualitza des de fa set anys!

Que el Manel Riu escrigui, referint-se a les mencionades càrregues, que la Guàrdia Civil s’havia comportat d’una manera inhumana i salvatge, li comporta detenció i declaració davant del jutge. Per contra, fotografiar una bala amb el nom dels fills de Gabriel Rufián o de Bea Talegón, per posar només dos exemples extrets també de Twitter, no mereix ni tan sols l’obertura d’investigacions per part dels cossos policials o de la mateixa fiscalia.

La cosa faria riure si no fes plorar. Cent fulls llargs d’atestat que recullen i comenten, entre d’altres, 119 tuits i missatges a Facebook del Manel. Comentaris a favor de la República; crítiques a la desmesura de les agressions policials que, segons fonts oficials, no van existir; contra les agressions feixistes de les darreres setmanes; repiulades del Toni Soler; paraules relatives a la seva filla (sí, també!)... Tot amanit amb l’estil mordaç i tremendament irònic que el Manel ha fet servir des que Twitter és Twitter.

Fins i tot, a la pàgina 73, l’atestat fa esment a un tuit amb una referència a la lletra d’Els segadors, aquell himne nacional de Catalunya que la cap de l’oposició al Parlament no reconeix. Això ha portat els autors del peculiar escrit a fer una traducció al castellà de la lletra i a posar en vermell la segona i tercera estrofes, com si allò que s’hi diu -quan convé seguem cadenes, per exemple- pogués constituir també un delicte.

Espanya és cada vegada més una democràcia low cost, amb més similituds amb Ankara que no amb Copenhaguen o Amsterdam. Si fos una democràcia de veritat, el Manel avui no hauria anat a declarar davant del jutge per un delicte inexistent. Ni el Manel ni la colla de professors acusats de delicte d’odi per haver gosat parlar amb els alumnes d’allò que va passar l’1 d’octubre. Ni els altres tuitaires que han hagut d’anar davant del jutge, ni els músics i cantants que poden entrar a la presó per exercir un dret tan bàsic com la llibertat d’expressió.

Si Espanya fos una democràcia de veritat, l’1 d’octubre no hi hauria hagut més de mil ferits davant dels col·legis electorals, ni 712 alcaldes haurien estat citats (o poden ser citats) a declarar, ni les finances de la Generalitat estarien intervingudes, ni a Catalunya manaria a través del 155 un partit que no arriba ni al 5% de vots a casa nostra.

Si Espanya fos una democràcia de veritat, ni Oriol Junqueras, ni Quim Forn, ni Jordi Cuixart ni Jordi Sànchez serien a la presó. Ni s’haurien emmanillat els nostres consellers. Ni tindríem exiliats. Ni les llibertats d’expressió o reunió estarien permanentment qüestionades. Ni l’extrema dreta camparia impune pels nostres carrers. Segur que de tot això, de la democràcia i de l’Espanya del segle XXI el Manel ens en pot fer un tuit. T’hi atreveixes amb 140 caràcters?