Va passar la setmana passada, al Congrés de Madrid. La diputada d’ERC, Ester Capella, interrogava l’expresident de la Generalitat valenciana a la comissió d’investigació sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular. De cop, Capella va pronunciar les paraules maleïdes —País Valencià— i Camps va saltar com si la sang li hagués pujat al cap. Només li va faltar fer el senyal de la creu i abocar aigua beneïda sobre l’heretge que havia estat capaç de proferir aquells mots.  

Segons Camps, completament fora de si, aquelles paraules eren un insult molt gran per a ell i per a tots els valencians. I val a dir que el president de la comissió, el canari Pedro Quevedo, va haver de cridar-li l’atenció diverses vegades perquè, obcecat com estava per un afront tan gran, no hi havia manera que respongués ni a una sola de les preguntes de la diputada.

Anem a pams: a banda que el terme País Valencià surt al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia del 1982, i també en la reforma del 2006 que el mateix Camps va aprovar, el cert és que dir, com va dir l’expresident, que aquestes paraules l’insultaven i que no les podia suportar, és una burla al sentit comú. Sr. Camps, posi’s tranquil, perquè les paraules no insulten. Les paraules tampoc mosseguen, esgarrapen o donen coces. Ni roben, ni saquegen ni espolien. I aquí, precisament, és on volia anar a parar.

Hi ha insults immensament més grans que pronunciar els mots País Valencià en seu parlamentària. Per exemple, que la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil acusi el PP d’aquell territori d’actuar amb la mateixa metodologia que les organitzacions criminals. És a dir, una estructura piramidal i ramificacions a les empreses i a les institucions públiques. I sobretot, un objectiu final: el saqueig. Així, repartits avui pel territori valencià, hi ha 150 condemnats i investigats, amb noms tan indignes com els d’Alfonso Ruz, Milagrosa Martínez o Carlos Fabra, aquell president de la Diputació de Castelló a qui cada any tocava la loteria.  Això sí que és una ofensa.

No és un ultratge més gran, Sr. Camps, que gairebé tots els regidors del seu partit a l’Ajuntament de València estiguin investigats pel jutge per un presumpte delicte de blanqueig de capitals destinats a finançar de manera il·legal el partit que vostè dirigia? No és molt més vergonyós el paper del seu amic Juan Cotino, acusat d’haver desviat ingents quantitats de diners destinats a organitzar la visita del papa a València l’any 2006?

No se sent més ferit pel robatori efectuat pel seu conseller Rafael Blasco —un Robin Hood però a la inversa—, que mentre va ser al capdavant del Departament de Solidaritat i Ciutadania va aprofitar per desviar cap a la seva butxaca els diners destinats a construir una escola en una de les zones més pobres de Nicaragua?

No se sent més agredit per les paraules de la seva antiga mà dreta, Ricardo Costa, quan fa unes setmanes reconeixia a l’Audiència Nacional espanyola el finançament il·legal del PP valencià i la corrupció inherent en les estructures del seu partit? Fins i tot, Costa va donar el nom de la persona que dirigia aquesta trama delictiva destinada a saquejar les arques públiques, és a dir, els diners dels contribuents: Francisco Camps. Vostè mateix, mestre. Això sí que no es pot aguantar. Això sí que és un insult! Tan gran com una casa de pagès. I tan car com els vestits Forever Young del seu armari.