Malgrat totes les pantalles, cortines de fum i macrooperacions a Catalunya que hi vulguin posar al davant, la sentència del cas Gürtel és un (nou) cop demolidor per al Partit Popular. Mentre Ciutadans no para de pujar en les enquestes, els de Rajoy, creadors d’“un veritable sistema de corrupció institucional” segons la sentència, es van enfonsant dins del femer provocat per tants anys d’impunitat i corrupcions estructurals. El cas de Catalunya és prou eloqüent. Qui aplica el 155 és Rajoy i qui se n’emporta els rèdits de l’anticatalanisme (fins i tot dins de Catalunya!) és Rivera. Per això, la dreta sembla tenir ja un nou cabdill (encara) més extrem i (encara) més venjatiu que l’anterior. Venen borrasques!

Però avui volia parlar-los d’un altre sotrac patit pels populars aquesta mateixa setmana. Em refereixo, naturalment, a la detenció del qui va ser ministre espanyol i president de la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana. El País Valencià, juntament amb Madrid, ha estat el símbol de l’hegemonia i, també, de la impunitat de la dreta espanyolista. Un territori que, avui, paradoxalment, també és la punta de llança d’una putrefacció que ha convertit el de Rajoy en el partit més corrupte d’Europa. Així, si examinem els candidats populars a la Generalitat Valenciana, veurem que la immensa majoria han hagut de passar comptes amb la justícia.

Recorden Rita Barberà, candidata el 1987, que un temps abans havia estat declarada “Musa de l’Humor” en un concurs de l’Ajuntament franquista de València? Doncs bé, cap de les acusacions vessades sobre Barberà, com la de finançament irregular del PP, fa gens ni mica de gràcia. Recorden l’angelet Pedro Agramunt, candidat el 1991, que recentment ha hagut d’abandonar el Consell d’Europa per la porta del darrere després d’haver estat acusat de corrupció i d’haver-se deixat subornar amb diners i prostitutes per aconseguir prebendes per a uns determinats estats poc democràtics?

Recorden el recentment detingut Eduardo Zaplana, candidat el 1995 i el 1999? Recorden les seves maneres de poll ressuscitat i aquella frase que va esdevenir tota una declaració de principis: “M’he de fer ric perquè necessito molts diners per viure?”. Recorden Francisco Camps, candidat el 2003, 2007 i 2011 i els seus vestits pagats amb els diners de tots? Recorden la seva mà dreta, Ricardo Costa, acusant-lo fa uns mesos davant de l’Audiència Nacional de ser el cap de la trama corrupta per finançar el PP valencià amb diner negre?

Però vaja, res d’això hauria d’estranyar-nos. La mateixa Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil ja va acusar l’any 2016 el PP d’actuar amb la mateixa metodologia que les organitzacions criminals: això vol dir, estructura piramidal, ramificacions a les empreses i les institucions públiques i un objectiu últim: saquejar l’Administració.

Prop d’un miler d’investigats  —alguns empresonats— per una llista interminable de causes certifiquen el saqueig. Com el protagonitzat per l’expresident de les Corts valencianes i exdirector de la policia espanyola, Juan Cotino, que tot i ser un fervent catòlic no va dubtar, segons la fiscalia anticorrupció, a desviar 7,8 milions d’euros de la visita del Papa a València l’any 2006. Fins i tot s’hauria lucrat amb els urinaris que es van posar al carrer per fer front a les necessitats d’evacuació dels fidels! Es pot ser més merdós?