L’agressió contra el fotoperiodista Jordi Borràs és només la punta de l’iceberg d’un seguit d’accions violentes contra persones vinculades a l’independentisme. Des de la passada tardor, s’han produït centenars d’atacs, de nit i de dia, amb caputxes o a cara descoberta, en la més absoluta impunitat. I com que mai no passa res, com que mai no hi ha cap mena de conseqüència, doncs ja tenim el millor incentiu per promocionar aquests tipus d’actituds.

Segons media.cat i el mateix Jordi Borràs, entre el 8 de setembre i l’11 de desembre de l’any passat, en els moments més calents del procés, es van produir 139 incidents violents de caràcter espanyolista que van provocar més d’un centenar de ferits. Alguns de vostès segur que recorden les imatges d’una turba de descerebrats baixant de la zona alta de Barcelona i atacant amb total impunitat Catalunya Ràdio. Algú els recordarà també tallant el trànsit a la plaça Francesc Macià de Barcelona i agredint els conductors que no volien seguir-los el joc. Detencions? Cal que respongui?

Però, és clar, quan el principal partit de l’oposició es dedica a fer de hooligan i a menysprear les institucions catalanes des del cor del seu Parlament, alguna cosa falla. I més quan els dirigents d’aquest mateix partit es passegen per Catalunya buscant l’enfrontament per aconseguir unes impagables imatges per als noticiaris espanyols. O quan es fotografien amb total complicitat amb personatges protagonistes d’alguns dels episodis violents ocorreguts en els darrers mesos a Catalunya.

No. No és una casualitat que el Jordi Borràs hagi estat agredit. I tampoc que l’agressor hagi estat un membre de la Policia espanyola que, tres dies després, encara no ha estat ni tan sols apartat del servei i del qual (mira tu!) ara sabem que és membre de la Brigada d’Informació del cos. Malgrat la seva actitud violenta i malgrat els crits a favor de Franco que va proferir durant l’envestida. Aquest policia -que va mostrar la seva placa després de l’atac, cosa que demostra el marc mental d’impunitat en què viuen- no ha fet res més que portar fins a les últimes conseqüències aquells vergonyosos "a por ellos" i "que nos dejen actuar".

A la Catalunya d’avui tens més possibilitats de tenir problemes amb la policia o la justícia si escrius un tuit, rapeges una cançó o et poses un nas de pallasso que si vas pel carrer agredint la gent que penja llaços grocs en solidaritat amb els nostres presos polítics. Tens més possibilitats d’acabar davant del jutge si ets un professor que busca provocar el debat entre els seus alumnes que no pas si ets un ximple que crida a favor del dictador amb una bandera franquista entre les mans. I si no, que ho preguntin a la CDR Tamara Carrasco, acusada de terrorisme per tenir a casa seva un arsenal tan perillós com un xiulet groc, una papereta de l’1 d’octubre i una careta amb el rostre del Jordi Cuixart. 

El principal objectiu del bloc del 155 és presentar la societat catalana com una societat fracturada, amb constants enfrontaments entre els seus membres. Per això projecten tota aquesta crispació i per això elogien contínuament la tasca de les forces de seguretat de l’Estat que van atonyinar i ferir centenars de persones el passat 1 d’octubre. Llavors, si per escalfar les persones que aquell dia només volien votar et donen una medalla, quin problema hi ha a trobar-te el Jordi Borràs pel carrer i trencar-li el nas? Pel que sembla, per al Ministeri de l’Interior, que continua mantenint l’agressor en el seu lloc de treball com si res, absolutament cap.