Dissabte, 6 de juliol de 2024
opinió

Gols a la rereguarda

«De cara enfora, declaracions; de cara endins, continuar sent clients dels de sempre, amb les maneres de fer de sempre. De quina independència parlem?»

Miquel Andreu 9 de setembre de 2018 a les 20:00
Queden vuit mesos per a les eleccions municipals i l'independentisme sembla que s'hi aboca amb més interès que mai, amb la intenció manifesta de copar el màxim d'ajuntaments del país, amb unes sigles o unes altres, però amb l'objectiu clar d'aconseguir evitar, com a mínim, que les forces espanyolistes obtinguin més regidors i alcaldies que els que tenen ara.

No sé com aniran els pròxims mesos, però tot això, de moment, està quedant bastant emmascarat per l'avorrit debat, per a mi, d'unes primàries a Barcelona, quan trobaria molt més interessant que es parlés de com s'afronten reptes com els de Lleida o Badalona.


En tot cas, de què parla bona part de l'independentisme quan es refereix a la batalla del maig del 2019? Bàsicament, de xifres. X ajuntaments, X alcaldies. Per a fer què? No ho sabem, no se'n parla, i em descol·loca molt que no se'n parli, que encara no hàgim sentit explicar a quasi cap partit independentista, no ja com pensa afrontar un nou embat estatal, sinó que pensa fer amb les eines que té o tindrà a l'abast per contribuir a la desconnexió.

Veient com molts ajuntaments suposadament independentistes han gestionat la política local en els últims mesos, intueixo que, a molts llocs, la cosa continuarà per aquí; això és, que si la pancarta, que si la concentració ciutadana, que si el llaç. Allò de "fem República"... que la facin uns altres.

Lluny queda aquella indignació per la fugida-amenaça d'empreses de l'IBEX35. Aquella polèmica era una de les claus de volta del conflicte i ha quedat ràpidament soterrada. Què en queda d'aquelles cues de gent per retirar diners d'entitats còmplices del 155? Als ajuntaments, en què s'ha traduït o es pensa traduir tot allò?

Ha passat més de mig any des dels famosos canvis de seu social i quants ajuntaments han continuat tractant com si res amb aquelles empreses? Quants mantenen tots els comptes a les entitats bancàries que van moure fitxa interessadament contra el procés democràtic d'aquella tardor? Quants tenen la llum contractada als de sempre i es resisteixen a valorar alternatives? Quants continuen blanquejant empreses de gas o renoven concessions d'aigua a les grans companyies que van jugar fort aquells dies?

Tenim la mirada molt posada en la Generalitat, esperant vés a saber què, i els àmbits de decisió que tenim més a l'abast són un autèntic colador, on l'IBEX25 campa a plaer. Tenim una Associació Catalana de Municipis de la que en formen part el 97% d'ajuntaments, el 100% de Consells Comarcals i les quatre diputacions, amb la ingent capacitat de compra i, per tant, l'impacte al tauler de joc que això representa, i què fa?

De cara enfora, declaracions; de cara endins, continuar sent clients dels de sempre, amb les maneres de fer de sempre. De quina independència parlem?

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació