Bé, no ho sé, sembla tot bastant clar, no? Vam arribar al referèndum molt ben organitzats per fer que les urnes fossin a lloc però molt ingenus, en general, a l'hora de fer la conseqüent desconnexió. De la primera part ens n'hem felicitat i enorgullit, tal com correspon, però la segona és on tenim més feina, perquè és on flaquegem més.

Un any després de l'1-O, havent fet totes les commemoracions necessàries, potser és hora de centrar-nos en l'exercici real de la sobirania, tant des de la pota institucional com des de la del carrer i les cases de cadascú. No sé si hem de ser més ni quants, però és obvi que els que siguem hem de ser més forts per aguantar l'embat de l'Estat.

L'altre dia, al Parlament, semblava que s'acabava el món. Tothom pendent de què fan o deixen de fer els partits, deixant a les seves mans l'estat emocional de tot l'independentisme. Francament, que s'ho facin, que facin la seva feina, que nosaltres hem de fer la nostra. Quan parlem de les dues potes, la institucional i la social, també vol dir que cadascuna té el seu propi recorregut. I la nostra feina és, entre altres coses, anar-nos desprenent de tot allò que pugui ser un lligam amb l'Estat espanyol.

En tot aquest any hem vist prou coses, hem conegut bastant la cara fosca de l'Estat i per on estreny. Doncs pensem la manera d'esquivar-ho, pensem què ens pot fer servei i què ens pot fer nosa, enfortim el primer i espolsem-nos el segon.

La gran banca, per exemple, ens serà un aliat? Aquests dies encara ha quedat més clar que no, no? Doncs fora noses, els quartos cap a altres llocs. Les grans elèctriques, les grans empreses del gas, què? El mateix. Doncs fora noses, cap a les alternatives.

Com pot ser que a hores d'ara, SomEnergia "només" tingui 50.000 socis? En quina palla dormen els dos milions d'indepes? CCOO i UGT, què? Es plantaran davant de l'Estat repressor quan toqui? A mi em fa l'efecte que no, i si el 3-O el vam fer sense ells, és que gaire servei no ens fan. Doncs fora, desafiliació massiva i cap a omplir la butlleta d'organitzacions sindicals menys "règim del 78".

Després hi ha un àmbit, que no sabria si situar dins la pota institucional o l'altra, que són els ajuntaments, on es pot fer molta feina de desconnexió lluny del soroll mediàtic del Parlament i de la Generalitat. Els tenim desaprofitadíssims i no em cansaré d'assenyalar l'AMI com a responsable de la paràlisi municipal.

La vergonya d'aquell manifest de l'aniversari de l'1-O amb 11 "compromisos" és insuperable, per buit, per pellerofa, per inútil. Potser també ens n'hem de desprendre, d'organismes propis desmobilitzadors, i començar a bastir espais municipalistes que treballin de debò per apartar-se de l'IBEX35. Vaja, que més enllà d'esgargamellar-nos pel que passa al Parlament, de feina en tenim.