Finalment, el pacte entre la dreta extrema de PP i Cs i l’extrema dreta de Vox ja és una realitat a Andalusia. Una realitat que s’anirà estenent a la resta de l’Estat com una taca d’oli seguint els somnis més humits d’aquell petit dictador en potència anomenat José María Aznar.

Però mentre el PP se sent orgullós de poder pactar amb la dreta més cavernícola del seu exmilitant Santiago Abascal, a Ciutadans hi ha com una espècie de pudor (o de temor) d’aparèixer al costat d’un partit que no només vol acabar amb l’Estat de les autonomies, sinó que també vol carregar-se la llei contra la violència de gènere o la de la no-discriminació de les persones LGTBI.

Però no s’enganyin. L’aliança d’aquest tripartit reaccionari és ferma, perquè compta amb un ciment molt potent per afermar els seus fonaments: un anticatalanisme visceral. Tan gran com el seu espanyolisme radical. I tot això, amanit amb el suport inequívoc dels poders financers, de la Brunete mediàtica i de tota la crosta casposa hereva del franquisme que encara domina bona part la política espanyola.

La gran pregunta és què farà ara Manuel Valls? Què farà l’home que no fa gaires dies va qualificar Vox de feixistes, d’antisemites, de xenòfobs i de no sé quantes coses més? Com justificarà el polític francès que en lloc de fer els coneguts cordons sanitaris contra la ultradreta que sempre havia propugnat, el partit que li dóna suport pacti descaradament amb les tenebres? Amb quina coherència podrà encapçalar una llista per assaltar l’Ajuntament de Barcelona que des d’avui ja està marcada pel pacte de Ciutadans amb Vox?

Però si els he de ser sincer, no entenc que hi hagi tanta gent que s’esquinci les vestidures. Parlant amb plata, no entenc les llàgrimes de cocodril de, per exemple, l’alcaldable del PSC Jaume Collboni, quan els dirigents del seu partit han desfilat manta vegades al costat dels dirigents de Vox en les manifestacions d’aquell artefacte anomenat Societat Civil Catalana.

A més, no és menys cert que molts dels postulats de Vox ja fa temps que estan assumits pel PP i també per Ciutadans. De fet, el partit taronja ja va pactar amb una formació amb unes idees no gaire diferents de les de Vox, sobretot pel que fa a la igualtat entre les persones i la immigració. M’estic referint a Libertas, una organització creada amb els diners d’un multimilionari irlandès d’idees ultra.

Albert Rivera i Ciutadans, sense cap escrúpol, ja van concórrer a les eleccions europees del 2009 en coalició amb aquesta organització euroescèptica i d’extrema dreta. I per si no n’hi hagués prou amb Miguel Durán, acusat de diversos casos de corrupció, com a cap de llista i amb el partit del trànsfuga Eduardo Tamayo dins de la coalició.

El tripartit reaccionari no té fissures en la recepta per acabar amb la voluntat de la majoria de catalans de poder decidir el seu futur. Com tampoc no en té a l’hora de fer servir el nacionalisme espanyol més agressiu i desacomplexat. Del “nosotros no colonizábamos, sino que hacíamos una España más grande” de Pablo Casado al “Yo no veo jóvenes o mayores, veo españoles; yo no veo trabajadores o empresarios, veo españoles; yo no veo rojos o azules, veo españoles...” d’Albert Rivera. No gaire diferents, per cert, del “Yo soy español. Ni monárquico ni republicano porque España, su soberanía y su unidad están por encima de la monarquía, de la república, de la Constitución y de la democracia”. Més clar l’aigua!