Faltaven pocs minuts per les 10 del matí del 2 de març del 1974. A la sala de paqueteria de la presó Model de Barcelona, Salvador Puig Antich era assassinat amb la màxima crueltat, mitjançant el garrot vil. Tenia 25 anys i era anarquista. Havia estat condemnat a la pena capital en un consell de guerra celebrat poc després de l'atemptat d'ETA contra l'almirall Luís Carrero Blanco, la mà dreta de Franco. De fet, el capità auditor que llavors va redactar la sentència va ser Carlos Rey González, advocat d'Alícia Sánchez Camacho en tot aquell embolic (per dir-ho d'alguna manera) de La Camarga.

Es dona la circumstància que la pena de mort, posteriorment, va ser ratificada pel dictador i el seu Consell de Ministres, entre els quals hi havia José Utrera Molina, traspassat l'abril del 2017 i acomiadat en una cerimònia a Màlaga en què no van faltar les crides falangistes i, fins i tot, el cant del Cara al sol. Tot molt normal, atès que Utrera Molina, sogre de l'exministre i exalcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, sempre es va mantenir fidel a l'ideari franquista i va justificar, fins i tot, els seus assassinats.

L'any passat, coincidint amb l'aniversari de l'execució de Puig Antich, polítics com el republicà Gabriel Rufían o la candidata de Podem a la Junta d'Andalusia, Teresa Rodríguez, van fer piulades que feien referència a la complicitat d'Utrera Molina en l'assassinat de Puig Antich. Una cosa ben fàcil de comprovar, ja que, com deia unes ratlles més amunt, el llavors ministre secretari general del Movimiento va ser una de les persones que, junt amb Franco, va donar l'enterado, imprescindible per poder-se efectuar l'execució.

Doncs bé, mentre que Utrera Molina no va tenir mai cap mena de problema per la seva complicitat en aquest i altres crims de la dictadura, Rufián i Rodríguez aniran a judici el 22 d'abril. La causa? La denúncia efectuada per la família del qui va ser dirigent franquista, que els acusa d'haver provocat danys en l'honor d'Utrera Molina. Se'ls demana 10.000 euros, la retirada dels tuits, la publicació de la sentència en un diari nacional i el pagament de totes les despeses provocades pel judici.

Faria riure si no fes plorar. Recordem que la família de Salvador Puig Antich quan ha volgut buscar justícia per l'assassinat del Salvador després d'un judici ple d'irregularitats, ho ha hagut de fer... a l'Argentina. I recordem també que quan la jutgessa Servini, des d'aquell país, ha intentat interrogar alguns dels responsables dels crims del franquisme que encara estan vius, sempre s'ha trobat amb la negativa de l'Estat espanyol.

Fins i tot, la Fiscalia General, aquella que acusa de rebel·lió, sedició i no sé quantes mandangues més els nostres legítims representants polítics, va prohibir a tots els jutges i fiscals de l'Estat qualsevol participació en el procés contra els crims de la dictadura que instruïa Maria Servini. Per això, fa temps que cap damnificat pel franquisme ha pogut declarar davant de cap magistrat espanyol per donar el seu testimoni a la causa oberta a l'Argentina sobre els assassinats de la dictadura.

Ni Utrera Molina va anar mai davant de cap jutge, ni hi aniran tampoc els exministres franquistes Rodolfo Martín Villa, Alfonso Osorio o Fernando Suárez. Ni el torturador Antonio González Pacheco, Billy el Niño, que va apallissar centenars de demòcrates als calabossos de la sinistra Direcció General de Seguretat. De moment, els que hi aniran el dia 22 d'abril són, entre d'altres, Gabriel Rufián i Teresa Rodríguez per proclamar que "a Puig Antich li van trencar el coll amb un garrot vil. Qui el va condemnar, Utrera Molina, amb 91 va morir al seu llit. Qui va redactar la sentència, Carlos Rey, és avui advocat d'Alícia Sánchez Camacho. No ho oblideu". Doncs això!