Diu Casado que en aquestes eleccions la gent ha de votar candidats als quals se'ls pugui donar el número de la targeta de crèdit perquè et vagin a treure diners al caixer. Doncs mira, Pablo, jo no he deixat mai la meva targeta a cap líder polític, però si ho fes, t'asseguro que a l'última persona del món a qui li donaria aquesta confiança és a tu.

A tu i als membres del PP, un partit al qual la mateixa Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (un cos no precisament sospitós de formar part de la Internacional Comunista) va atribuir l'any 2006 la utilització d'una metodologia similar a les de les organitzacions criminals organitzades. Què vol dir això? Doncs una estructura piramidal per delinquir i ramificacions a les empreses i al sector públic amb l'objectiu final de saquejar l'administració.

No, Pablo, no et deixaria la meva targeta de crèdit. Ni a tu ni a cap membre del PP, un partit amb més d'un miler d'investigats i empresonats per corrupció i lladronicis diversos. Com aquell malparit anomenat Rafael Blasco, que des de la Conselleria de Solidaritat i Cooperació del Govern valencià va crear una xarxa dedicada a robar als més pobres. Es pot ser més miserable que un home que roba als pobres? Es pot ser més miserable que un home que va desviar quasi 2 milions d'euros destinats a les zones més desafavorides de Nicaragua directament a la seva butxaca?

A aquest personal vols que deixi la targeta, Pablo? A individus com Eduardo Zaplana o Rodrigo Rato? A lladres com Francisco Correa o Jaume Matas? A saquejadors com Jesús Sepúlveda o Francisco Granados? A hipòcrites com l'exdirector de la policia espanyola Juan Cotino, que va fer servir la seva façana de catòlic fervent per arrambar els calés derivats de la visita del Papa a València l'any 2006?

Que no, Pablo. Que no us deixaré la targeta. Però no t'hi amoïnis, que encara em pots donar una gran alegria si la ciutadania de Catalunya us converteix en partit extraparlamentari al Principat el 28 d'abril. Aquesta seria una resposta proporcional i adequada a totes les vostres martingales. A un partit i a uns dirigents que són tan falsos com el teu títol de màster.