A la Catalunya actual passen massa coses que haurien de sorprendre per la seva irracionalitat. Però quan, precisament, la irracionalitat és la norma i el seny l'excepció, és quan es normalitzen actuacions no tan sols abusives sinó directament al·lucinants. Per desgràcia, en tenim exemples a desenes. Permetin-me que m'aturi en un d'ells.

La Laia Roca i el Lluís Mollon són dos veïns de l'Hospitalet de Llobregat. Dues bones persones que posseeixen l'immens tresor de tenir consciència i d'obrar d'acord amb aquesta consciència. La Laia i el Lluís, des de fa uns mesos, es troben immersos en una situació que, per no utilitzar paraules malsonants, qualificaré de kafkiana.

I com si fossin protagonistes d'una novel·la del genial escriptor txec, aquesta parella ha viscut el seu particular viacrucis. L'últim episodi, de moment, va tenir lloc dilluns passat, quan van anar a declarar davant de la sala segona de l'Audiència de Barcelona. Acusats de quins delictes? Desordres públics i atemptat contra l'autoritat, comesos segons els acusadors en el decurs de la manifestació que va tenir lloc el 25 de març del 2018, a prop de la Delegació del govern d'Espanya a Catalunya, per protestar contra la detenció a Alemanya del president Carles Puigdemont.

Segons els guàrdies urbans de paisà que els van identificar hores més tard i lluny del lloc on havia tingut lloc la manifestació, el Lluís i la Laia van creuar dos contenidors al carrer Pau Claris i, a més, el Lluís va llençar una ampolla buida contra una furgoneta dels Mossos d'Esquadra que no va arribar a impactar. Per aquests fets, la fiscalia porta la petició de pena en el llindar més alt possible i els demana vuit anys de presó, ja que considera que l'ampolla en qüestió era una arma perillosa.

Si no fes plorar, faria riure. Faria riure si la Laia i el Lluís no estiguessin passant un calvari des del mes d'abril de l'any passat, quan van haver d'anar a prestar declaració a la caserna dels Mossos d'Esquadra de l'Hospitalet de Llobregat. I tot això succeïa en un moment d'alta repressió contra el moviment popular. Recorden la detenció de Tamara Carrasco, que tenia a casa seva un xiulet, una papereta de l'1 d'octubre i una careta d'en Jordi Cuixart?

Durant el judici, l'advocada del Lluís i la Laia va aportar tres vídeos que demostren que els seus clients no van participar en els aldarulls que se'ls imputen. Sobretot perquè no tenen el do de la ubiqüitat i no podien ser a dos llocs al mateix temps. Per això, va demanar l'absolució dels seus clients.

Ja veurem com acabarà tot aquest desgavell. Un més en aquesta llarga llista d'atacs contra el moviment popular. A la punta de la piràmide, hi ha els casos més mediàtics, jutjats pel Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional o el TSJC. Però per sota d'ells, desenes i desenes de persones anònimes —com la Laia i el Lluís— són víctimes de l'arbitrarietat derivada d'una cacera de bruixes difícilment explicable en un estat que es diu democràtic. El millor, com deia el Lluís dissabte passat, a la manifestació de suport que es va fer a Barcelona, l'escalf de la gent. La gent, sempre.