Vaig visitar fa uns anys el Valle de los Caídos. En aquells temps la meva feina em va portar diverses vegades al veí poble de Guadarrama per intentar trobar el lloc on va ser assassinat, l'agost del 1936, el que va ser president del Barça i diputat per ERC Josep Sunyol. D'aquells dies en recordo el fred, algunes mirades que mataven i el franquisme incrustat a totes les parets de la residència militar Guadarrama, el mateix indret que uns anys abans era l'hospital Generalísimo Franco i del qual encara, en aquell 2010, es conservava un bust del dictador a l'entrada.

I, és clar, recordo com si fos avui la visita al mausoleu. Quina bestiesa, tot plegat! Si a Guadarrama el franquisme era ben visible, al Valle era omnipresent. I no només en les tombes del dictador i de José Antonio, sinó també en els souvenirs que s'hi podien comprar, en diverses de les persones amb qui vaig compartir visita, en els plats i els tovallons del menjador de l'hostatgeria, en les explicacions que es donaven en els plafons dels passadissos, en els rostres dels monjos que vaig poder veure...

I també en el monumental mosaic de la cúpula, obra del terrassenc Santiago Padrós. Hi destaquen els màrtirs de la croada, els confessors, els soldats caiguts i els civils assassinats. Tots d'un mateix bàndol, clar, amb les seves banderes espanyoles bicolors, falangistes o carlistes. Tots acompanyats de sants que els condueixen cap al cel i cap a la vida eterna.

Cap record, però, en tot el recinte, per a les 33.847 persones dipositades a la cripta de la basílica en condicions penoses. Com molt bé recorda el llibre La dictadura de pedra, de la historiadora Queralt Solé i la periodista Sílvia Marimon, no hi ha ni una sola menció per a aquells republicans que van ser traslladats cap al mausoleu franquista sense permís dels seus familiars i que han acabat formant part de la fossa comuna més gran de l'Estat espanyol.

La dictadura de pedra és un llibre necessari. Un llibre que explica una història de terror ben real que es va iniciar l'1 d'abril del 1940 fruit de la megalomania d'un criminal i que, desgraciadament, encara no ha acabat, malgrat l'exhumació de Franco. Per saber-ne tots els secrets, totes les històries de víctimes i botxins, de mà d'obra esclava i de robatori de cadàvers per omplir la vanitat del dictador, els recomano la seva lectura. Una lectura plena de rigor però explicada d'una manera molt divulgativa. A mi se m'ha fet curt!