Aquesta setmana al Congrés, els diputats catalans Joan Capdevila (ERC) i Ferran Bel (JxCat), han treballat per una qüestió clau per al futur de Catalunya: han demanat, oralment i per escrit, que el govern espanyol aprovi el reglament de sancions que la llei europea de morositat exigeix.

Fins ara ni el PP de Rajoy ni el PSOE de Pedro Sánchez han tingut interès a aprovar unes sancions que afectarien algunes de les grans empreses de l'IBEX, que paguen les factures a les Pimes que contracten a 200 i 300 dies, i no a 60 dies com estableix el reglament europeu.

Els incompliments de la llei europea, de la qual Espanya el 2018 torna a ostentar la marca de ser el país més incomplidor segons dades oficials de la Comissió Europea, és un dels elements més importants de divergència a Europa entre països eficients i ineficients: al Centre Cultural Blanquerna de Madrid aquesta setmana, precisament, Gonzalo Boye i Jaume Alonso Cuevillas van fer un molt interessant debat sobre l'espai judicial europeu.

"Espanya no és un país de dret europeu", va escriure a El Mundo Araceli Mangas, catedràtica de la Universitat Complutense l'any 2015, quan Espanya començava a despuntar en el rànquing europeu d'incompliments.

Esquerra hauria de començar a marcar gols al Congrés dels Diputats, en lloc d'anar regalant votacions al PSOE a canvi de futures concessions avui pendents de concretar. El PNB, després d'aconseguir aprovar el pressupost basc de 2020 a finals de 2019 amb el vot gratis de Podemos (que no va exigir a Euskadi l'increment d'impostos que sí han imposat els Comuns als catalans), ha aconseguit aquesta setmana el traspàs de la Seguretat Social: mai 6 diputats havien aconseguit tant al Congrés dels diputats.

ERC ha d'exigir al PSOE, abans de votar el proper pressupost espanyol, que s'aprovi el reglament de sancions a la morositat que exigeix la llei europea. Si no es fa, el PSOE pot seguir deixant les pimes despullades (desprotegides) davant dels impagaments de l'IBEX, algunes empreses del qual paguen a les pimes a 200 i 300 dies, tal com denuncia des de fa anys la Plataforma contra la Morositat que dirigeix Antoni Cañete des de PIMEC.

Mario Draghi va ser molt contundent a la comissió d'Economia del Parlament Europeu el 21 de novembre de 2017, acusant governs i multinacionals d'impagar massivament factures a les pimes i de provocar atur massiu al sud d'Europa entre 2008 i 2010 per tancament de pimes solvents per falta de cobrament. Aquesta qüestió és molt més important del que sembla.

El president del BCE, sempre tan prudent i tan políticament correcte, conscient que una mala paraula seva pot fer trontollar borses i divises, va respondre a una pregunta meva aquell dia amb inusual contundència. Jo havia preguntat sobre els NPLs (Non Performing Loans), crèdits de dubtós cobrament de clients que van deixar de pagar les seves quotes als bancs més de tres mesos, i que encara avui contaminen els balanços bancaris d'alguns països del sud d'Europa.

El 2016, els NPLs eren de 910.000 milions d'euros a tot Europa: només a Itàlia 300.000 milions; en alguns països suposen el 15% de tots els crèdits i a Grècia i Xipre suposen el 50% del total. La Comissió Europea ha endurit les provisions a la banca per a aquests actius morosos: als països del nord d'Europa hi ha una gran desconfiança a compartir riscos amb els països del sud, per por d'acabar pagant-ne la factura. A diferència dels EUA, on les pimes tenen altres alternatives al finançament bancari, a Europa el crèdit bancari representa el 75% del crèdit total (als EUA només un 20%).

Vaig preguntar aquell dia a Draghi la possible relació entre NPLs i morositat: "Els països més afectats pels NPLs són també aquells que han implementat pitjor les normes europees de morositat. Creu que és important que els Estats membres implementin bé aquestes normes? Encara hi ha països on les multinacionals paguen a 200 i 300 dies a les pime, no a 60 dies com estableix la Directiva 2011/7 i no han aprovat els règims sancionadors obligatoris. És important aquesta relació, o bé jo estic equivocat?".

"Estic totalment d'acord amb vostè", va respondre Draghi: "La majoria dels NPLs es van originar en la gran recessió de 2008 i moltes pimes no van ser pagades com calia pels seus deutors. Vostè ha parlat de l'impagament de multinacionals, però també cal fer constar que alguns governs tampoc no van complir els terminis de pagament. I no només per alguns mesos, sinó durant anys! Això és reprovable i cal corregir els impagaments a les pimes".

Una de les principals raons del Brexit és la incapacitat i la impotència de la UE per fer complir les seves pròpies lleis que, quan afecten l'statu quo en algunes grans capitals, són mal transposades amb autèntic esperit antieuropeu. Això explica, entre altres causes, les grans diferències en taxes d'atur a la UE: només al sud d'Europa milers de pimes solvents van haver de tancar des de 2008 per manca de cobrament de les seves vendes de béns i/o serveis. Si ara no s'aprofita la conjuntura política per fer enfrontar el PSOE a l'IBEX i aprovar el reglament de sancions, el PSOE per si sol no ho farà.

Si tornem a patir una crisi dura i intensa com la de 2008, encara sense disposar de les sancions automàtiques a la morositat que exigeix la llei europea, els impagaments massius a les pimes es poden tornar a repetir i l'atur es pot tornar a duplicar en només 6 mesos al sud d'Europa com el 2008 (cosa que no va passar al nord d'Europa).

Avui ni els estats ni els bancs centrals tenen la munició que el 2008 tenien (en termes de capacitat d'endeutament i de baixar tipus d'interès i comprar deute públic, respectivament), per a fer front a una situació crítica com la que es va generar el 2008, i que podria deixar tocat de mort ara sí l'euro i el projecte europeu. Diputats catalans, si aconseguiu aprovar aquest reglament de sancions, totes les pimes i tots nosaltres us ho agrairem eternament. Com diu Gonzalo Boye, Europa no és el cel però és el millor dels inferns... allà s´hi paguen a temps les factures, doncs aquí també! Amén.