Alguns a Madrid ja treballen per convertir el coronel Diego Pérez de los Cobos en el general MacArthur espanyol. L'heroi de la lluita amb el Japó era un militar arxiconservador que en plena Guerra de Corea, el 1951, va defensar la invasió de la Xina comunista. El president Truman el va destituir fulminantment, desfermant una oposició histèrica de tota la dreta nord-americana. Va ser un moment de molta tensió política a Washington. Aquest dimarts, Pedro J. Ramírez ja donava el senyal que pensen aprofitar al màxim l'avinentesa: "El cas Pérez de los Cobos pot ser el cas Pedro Sánchez". 

La decisió del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, de destituir el coronel Diego Pérez de los Cobos és un nou episodi, encara de recorregut incert, del xoc entre l'actual govern de coalició PSOE-Podem i els nuclis més immobilistes del deep state espanyol. Pérez de los Cobos no és un nom qualsevol. Pels defensors de l'Espanya tradicional, l'oficial cessat mostra al pit molts símbols preuats: cognom vinculat als magistrats que van afaitar l'Estatut, Guàrdia Civil, combat contra la Catalunya insurrecta i enfrontament amb els Mossos. En definitiva, el búnquer s'hi tornarà perquè han tocat a un dels seus. 

La tensió que es viu al bell mig de l'Estat no prové de l'oposició dura d'un partit polític com el PP. Ni de la furibunda estratègia de Vox. És tot un formidable bloc de poder on es troben els partits esmentats, sí, però també econòmics, des de sectors de la CEOE a fòrums influents a la capital com el Círculo de Empresarios, a grans noms de l'Íbex, d'opinadors amb influència a mitjans que llancen consignes.  

La crispació instal·lada en la política espanyola també deixa clara la distància gairebé abismal entre els corrents dominants al Madrid oficial i els majoritaris en la societat catalana. L'executiu de Sánchez és vist amb desconfiança creixent en un ampli sector de l'opinió catalana, escèptica ja no sobre el que pugui donar de si aquest govern de coalició per resoldre el conflicte català, sinó ni tan sols de la seva mínima voluntat reformadora. 

La Moncloa ja ha demostrat la facilitat -només cal recordar l'anunci de la derogació de la reforma laboral- amb què modifica posicions sense despentinar-se. Però aquest mateix govern, per la seva composició, considerada heterodoxa pels poders fàctics de l'establishment espanyol, és contemplat com a insuportable pel búnquer espanyol.   

L'embat que des de la dreta ha d'assumir l'executiu de Pedro Sánchez és enorme i l'executiu ni tan sols manté aglutinada la majoria de la investidura. Tampoc té un projecte alternatiu per reformar l'Estat, cosa que fins ara ni tan sols s'ha insinuat. També caldria, per l'envergadura de les resistències, uns governants menys naïfs i amb més pòsit. Però, de moment, ni rastre de Truman.