La notícia que el govern espanyol bandeja la protecció de la llengua catalana en el text de la nova llei de l'audiovisual ha caigut sobre la política catalana pocs dies després de la trobada de la taula de diàleg. Una mostra més de la sensibilitat que, d'ofici, emana de l'Estat quan es tracta d'aquest "patrimoni cultural" de les llengües no castellanes que diuen que la Constitució (article 3) mima amb "especial respecte i protecció". 

Que el català es juga en el terreny audiovisual una de les seves batalles decisives és evident. Des del sector i des del Govern s'ha reclamat a l'executiu espanyol que integri en la llei general de comunicació audiovisual quotes de protecció al català, però el cert és que el text no estableix cap percentatge obligatori d'obres en català als catàlegs de televisions o de plataformes digitals. El projecte ha estat elaborat pel Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, que dirigeix Nadia Calviño. 

Amb tot, el que sorprèn més fins ara no és tant l'"oblit" del català i de les altres llengües no castellanes d'Ibèria per part d'un ministeri espanyol sinó el quasi silenci de molts actors polítics catalans, començant pel PSC. No ha estat fins aquest dimarts que els comuns han expressat el seu "compromís inequívoc" en la defensa de la protecció de la llengua pròpia en la nova llei. Aquest tema, si el compromís dels comuns és sincer, torna a posar en primer pla el funcionament de la coalició de govern a Espanya. 

El PSC ha mantingut fins ara una posició de perfil volgudament baix. Tan baix que sobta en una formació que havia mantingut una actitud nítida quan es tractava del català, començant per la immersió lingüística. El fet que el primer secretari del partit, Miquel Iceta, sigui ministre de Cultura, hauria de notar-se en un debat d'aquesta significació. Cal esperar també que des del País Valencià i les Illes hi hagi pronunciaments. Tant Ximo Puig com Francina Armengol són dirigents socialistes -i amb relació fluida amb la Moncloa- i, alhora, sensibles a la realitat de la llengua. El grup del PSC al Parlament s'ha limitat a dir aquest dimarts que no opinaran sobre un esborrany i que sempre han mantingut una actitud de "respecte" pel català. 

Hem escoltat sovint com, des de l'unionisme, es verbalitza l'acusació que l'independentisme ha fet de la llengua una arma política. Des de la dreta espanyola no cal esperar-ne massa i delaten manta vegades que ells sí que vinculen llengua -la dominant- a estat -espanyol-. Però de l'esquerra espanyola i dels partits catalans progressistes d'obediència estatal n'esperem més a l'hora de defensar la llengua nostra que, a més, és la més vulnerable.