Dijous, 4 de juliol de 2024
fil directe

Ultres a Perpinyà, maternitat a Elna

«Mentre l'extrema dreta s'imposa a la ciutat, un dels polítics que més s'ha solidaritzat amb els presos ha recuperat l'alcaldia del seu poble»

Pep Martí i Vallverdú 30 de juny de 2020 a les 20:00
El resultat electoral de l'extrema dreta sol ser un termòmetre de l'estat de malestar d'una societat. Sovint, però, també ho és de la manca de respostes de la classe política als problemes, les pors i les inseguretats que bateguen en una col·lectivitat. El triomf de Louis Aliot en les eleccions municipals de Perpinyà ha estat una mala notícia, però no és una maledicció sinó el fruit d'anys d'errors i de mala gestió d'una situació per part de les forces progresistes i catalanistes.   

Si els partits d'esquerres, ecologistes i catalanistes haguessin anat junts a la primera volta, haguessin superat la llista conservadora de l'alcalde Jean-Marc Pujol, molt erosionat, i s'haurien batut en segona volta amb Aliot. Un escenari ben diferent al que hi ha hagut. També els qui es reclamaven seguidors del centrisme d'Emmanuel Macron han anat dividits a les urnes. Sense un projecte de ciutat prou ambiciós, el camí cap a les urnes ha estat un passeig per a l'aspirant ultra. 


Què passarà ara? Es produirà un retrocés en els pocs terrenys que s'han guanyat els darrers anys pel que fa a la recuperació de la identitat catalana de Perpinyà? Un analista molt agut de la realitat nord-catalana com és el geògraf Joan Becat recordava aquest dimarts a Ràdio Arrels que el Front Nacional havia dirigit en el passat l'àrea de cultura de la regió del Llenguadoc-Rosselló, i que les entitats culturals catalanistes havien anat totes a demanar subvenció i les van acceptar agraïts. Segons ell, Aliot serà "intel·ligent i atorgarà les ajudes" perquè "si hi ha alguna coseta pel català és ben vist per la gent".

Pels qui desesperin, també hi ha bones notícies. El Reagrupament Nacional de Le Pen ha obtingut, en general, uns mals resultats a l'estat francès. A la Catalunya Nord, un dels polítics que més s'ha significat en la solidaritat amb el sud, ha fet costat als presos i ha defensat un referèndum d'autodeterminació, Nicolas Garcia, dirigent comunista, ha recuperat l'alcaldia d'Elna amb una fórmula guanyadora. 

Garcia sembla tenir una bona recepta: un equip transversal, de molts matisos, que ha sumat esquerres, catalanistes i gent amb empenta i sense etiquetes. Voluntat d'encarnar un canvi i generositat per fer possible una suma de forces. Això i una campanya de porta a porta que ha estat demolidora. La vila que va acollir la històrica maternitat refugi d'exiliats i jueus d'arreu torna a il·luminar un camí d'esperança.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
Més articles de l'autor
28/09/2021

El fantasma de Via Laietana

21/09/2021

El català, cosa de tots?

07/09/2021

Novell i el dimoni de debò

31/08/2021

Empatia social, impotència política

24/08/2021

Toc de queda a cegues

18/08/2021

Restriccions i botellots

21/07/2021

La manca de previsió de l'independentisme

13/07/2021

Pandèmia i responsabilitat

06/07/2021

Que uns represaliats no amaguin els altres

29/06/2021

Reconèixer (de debò) l'altre

Participació