L'evolució de la pandèmia, amb l'increment de contagis i un risc creixent de rebrots greus, sembla preparar el terreny per una tardor crítica. Un panorama que en altres països forçaria un gran consens -com va passar a Portugal, sense anar més lluny- i que a l'estat espanyol treu el pitjor de la classe governant. En pocs mesos hem conegut dues concepcions ben diferents de l'estat d'alarma. 

En el moment més difícil de la pandèmia, l'executiu de Pedro Sánchez es va afanyar a imposar un estat d'alarma amb un comandament únic i amb una participació de les comunitats autònomes reduïda a ser informades en reunions per videoconferència, malgrat el llenguatge sobre la cogovernança, invisible més enllà de la Moncloa.

Aquest dimarts, en canvi, hem conegut que existeix una altra interpretació de la gestió de l'estat d'alarma, que sembla de visió federal i a la carta de les necessitats de les comunitats autònomes. A més, el president Sánchez ofereix -això sí que és un regal enverinat- als presidents de comunitat la tribuna del Congrés per defensar plegats una possible proposta d'estat d'alarma en el seu territori. Com ha dit el president de la Generalitat, ara resulta que el virus sí que hi entén de territoris.

Els governants espanyols, i en això Sánchez és un mestre, han gestionat la crisi pandèmica amb un excés de tacticisme, amb un ull posat a les enquestes i l'altre mirant a Brussel·les, tot esperant una ajuda comunitària que necessiten de manera dramàtica. També a Catalunya hi ha hagut des de la Generalitat contradiccions evidents, també respecte a l'estat d'alarma, que ha passat a ser criticat amb duresa a ser considerat, aquesta setmana, innecessari, "però s'estudiarà".

Fa l'efecte que no és l'emergència del virus sinó l'estat de les enquestes i les seves conveniències polítiques el que acaben determinant les grans decisions de govern. Així s'explica que el president espanyol hagués volgut interpretar el paper d'un Churchill sol i coratjós en la primera hora de perill, per passar a ser després el portaveu d'un grup coral delerós de cedir la iniciativa, la més arriscada, als seus adversaris.