El 17 de setembre, data de la vista del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació per desobediència del president Quim Torra, és la nova "jornada històrica" que hauria de servir per clarificar el full de ruta de l'independentisme. A pocs dies d'un episodi que tindrà efecte directe sobre la política catalana i sobre estratègies compartides, el més calent és a l'aigüera. Dissabte passat, NacióDigital va avançar que el president acarona una mena de "via Venturós", en al·lusió a l'alcaldessa inhabilitada de Berga : cedir al vicepresident Pere Aragonès l'exercici de les tasques administratives i preservar la visibilitat pública com a president simbòlic, castigat per la justícia espanyola.  

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va considerar una "irresponsabilitat" que es pugui arribar a una inhabilitació del màxim càrrec del país sense una estratègia ben engreixada. Unes declaracions -incloses dins d'una entrevista publicada en aquest diari- que han estat contestades des del Govern aquest dimarts, tot assegurant que serà el president Torra qui decidirà l'estratègia de resposta en el seu moment. La remodelació recent de l'executiu, però, allunya la data electoral.

Mentrestant, altres veus dins de l'independentisme diuen la seva. Aquest dimarts, s'ha conegut -primícia de NacióDigital- la proposta de la CUP, que lliga amb la "via Venturós": que Torra exerceixi una funció representativa mentre Aragonès assumeix el càrrec, però pactant una data electoral l'abans possible davant l'esgotament de la legislatura, que des del gener -paraules del president- no té "recorregut polític".

D'aquesta manera, posats a ser imaginatius, tot i no tenir ser encara una República, Catalunya podria tenir després del 17 de setembre tres presidents: un a l'exili, un de simbòlic inhabilitat pel Suprem espanyol però intentant assumir una funció simbòlica -i alhora, s'entén, que vicària- i un president en funcions. De creativitat no ens en falta.   

El curiós del cas és que l'escenari que s'obrirà després de les eleccions, siguin aquestes quan siguin, pot ser similar a l'actual, amb una majoria independentista, que segons alguns sondejos podria oferir la majoria absoluta a una nova aliança de Junts i ERC. Vol dir això que és més que probable que tots dos socis de govern, rivals alhora i protagonistes d'un pols etern per l'hegemonia, es vegin forçats a governar plegats de nou. Una situació que hauria de convertir en un mandat el disseny d'una estratègia conjunta. 

L'independentisme dona una imatge de campi qui pugui en el qual cada actor polític pensa en els seus propis interessos, mentre s'exigeix al govern espanyol que s'assegui a negociar un referèndum. Però cap Estat negocia amb un orgue de gats. Si després de tantes picabaralles encara hauran de tornar a governar plegats, Junts i ERC han de tenir un full compartit sobre el camí cap a la República, sí, però també sobre com governar Catalunya en el mentrestant.