Aquest divendres, el rei Felip VI i el president espanyol, Pedro Sánchez, viatjaran plegats a Catalunya per assistir a l'acte de lliurament dels premis de la Barcelona New Economy Week, que es farà a la Zona Franca. Serà quinze dies després de l'incident que es va produir el 25 de setembre, quan el govern va forçar l'absència del monarca en el lliurament de despatxos judicials i Felip va expressar el seu descontent en una trucada a Carlos Lesmes.

Hi ha pocs termòmetres que assenyalin millor l'estat de relacions entre Catalunya i la monarquia que l'ambient que envolta les visites reials. Un clima que ha anat canviant molt des de la primera visita reial després de la dictadura, un gèlid febrer del 1976, en què Joan Carles I va ser aplaudit per una classe política catalana -els Viola i Samaranch- que ja se sentia fora d'escena. A mesura que va evolucionar la situació política, les visites reials van anar guanyant certa acollida, sempre lluny de tot esclat de popularitat, i amb presència de protestes republicanes, però minoritàries.

La majoria de la societat catalana acollia la presència dels monarques amb un ventall de percepcions que anava del desinterès al respecte. Amb algun moment d'empatia, com va passar a la manifestació en defensa de la democràcia posterior al 23-F, o durant els Jocs del 92. El procés sobiranista i la resposta donada per la Corona ha trencat tots els ponts i es pot ben dir que el corrent majoritari de l'opinió catalana se sent del tot aliè a la monarquia i a qui l'encarna, que és vist amb clara hostilitat.

Les darreres visites reials s'han produït en un clima creixentment hostil. Des de l'inici del procés, ciutats com Girona, Balaguer i Montblanc han demanat a la Casa Reial que no usi els títols vinculats a aquestes ciutats. El darrer lliurament dels premis Princesa de Girona es va fer a Barcelona, al Palau de Congressos, en un acte encapsulat enmig de les protestes. L'anterior visita va ser a Poblet, protegit per l'aïllament del cenobi.   

Aquest divendres, Sánchez vindrà amb el rei en un intent de tancar la crisi institucional que la imperícia del cap de l'estat va delatar. A aquestes alçades, ha quedat en evidència la mala química personal entre el rei i el cap de l'executiu, així com la major comoditat que sent Felip VI amb els ambients polítics del Madrid de dretes. Un error majúscul de qui encarna el poder moderador, ja que en una monarquia parlamentària, no hi ha legitimitat dinàstica sinó parlamentària. 

El rei sembla haver fet unes opcions i ha triat mirar cap a la dreta. Malgrat això, un sector de l'establishment del PSOE ha optat per donar-li suport, com ha expressat Felipe González de manera repetida. Sánchez es mou també aquí sense sortir del tacticisme. Divendres intentarà tancar la crisi institucional apareixent al costat de Felip VI a Barcelona. 

Sánchez apareixerà presoner, un cop més, dels pactes explícits de la monarquia amb un PSOE que continua sent un suport incondicional del règim. Un i altre, però, compartiran una fotografia estranya, gairebé clandestina, que per una majoria clara de la societat catalana ja no simbolitza res de propi.