Eduard Pujol ha deixat de ser el portaveu parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) per tres denúncies internes d'assetjament sexual. Al diputat, que feia menys de tres anys que havia assumit responsabilitats polítiques, també se l'ha suspès de militància de forma cautelar. La naturalesa del cas, el discurs desplegat pel seu partit, els precedents viscuts recentment a la política catalana i les consideracions ètiques que han d'acompanyar l'anàlisi d'episodis d'assetjament conviden a una reflexió sobre l'ona expansiva de la pugna partidista, inserida en tots els missatges polítics, com es comprova cada dia en la gestió de la pandèmia de coronavirus.

Cenyim-nos, però, a les mesures preses i els discursos emesos en les últimes hores. Pujol no continuarà al Parlament i difícilment tindrà recorregut a Junts, les noves sigles del que era el seu espai polític, per molt que dilluns la formació recordés en roda de premsa que les accions acordades no suposaven propagar-ne la "culpabilitat" sinó que responien a la voluntat d'actuar amb diligència. El partit, per boca d'Elsa Artadi, va voler destacar que ha pres les decisions polítiques oportunes mentre procura acompanyar les dones que han denunciat els fets, que hauran de decidir si obren la via judicial.

De les paraules de la vicepresidenta i portaveu de Junts, que va insistir en la "tolerància zero amb l'assetjament sexual i el masclisme", en supuraven comparacions amb casos patits per altres formacions polítiques. Artadi va insistir en la urgència i la contundència desplegada pel seu partit. No li va caldre citar res més. ERC va gestionar amb deficiències el cas Carles Garcias, que va acabar comportant la dimissió del conseller Alfred Bosch -els republicans han reobert en les últimes hores l'expedient que havien arxivat-, i la CUP no va sortir impol·luta del procés intern que implicava l'exdiputat Quim Arrufat. "No correspon a Junts jutjar-lo [a Pujol] o obrir una investigació interna perquè podria arribar-se a considerar encobriment", va afirmar Artadi per comparar actuacions amb altres adversaris polítics.

Els fets, però, fan grinyolar el missatge d'actuació immaculada que dilluns pretenia transmetre la portaveu de Junts. La renúncia de Pujol a l'escó va transcendir per un comunicat del partit que es referia a un adéu per "motius personals". Poca estona després, en roda de premsa, la versió ja havia evolucionat a denúncies internes d'assetjament sexual, conegudes per la cúpula de Junts hores abans de rellevar el portaveu parlamentari. Així es va comunicar. I aquest dimarts, tal com apuntava el programa Planta Baixa de TV3, ha transcendit que feia almenys vuit mesos que al partit es coneixien queixes sobre Pujol relacionades amb conductes de presumpte assetjament sexual. En la cadena de fets grinyolen massa coses.

El relat no encaixa i és pertinent formular-se preguntes. Ha actuat realment amb celeritat el partit, com defensava Artadi? És creïble que la formació no tingués cap coneixement del comportament del diputat si diversos periodistes -entre ells el que signa aquest article- tenien coneixement de missatges inapropiats de Pujol malgrat que sense poder-ne aportar proves que sostinguessin un article i protegissin la víctima? Si Artadi va acusar en el passat Bosch per actuar amb "opacitat" i el conseller va acabar plegant, ara se li podrien exigir també dimissions a la vicepresidenta de Junts? La cúpula del partit hauria d'oferir més explicacions?

El cas Pujol, així com els precedents que han transcendit a la política catalana, haurien de servir per interioritzar lliçons, que no és el mateix que desplegar discursos alliçonadors. Es requereix actuar amb justícia i exigència amb assetjadors i encobridors, al mateix temps que cal posar al centre la seguretat de les dones que se senten violentades. Perquè seria desolador pensar que es multipliquen esforços per atendre el regat curt dels interessos de partit mentre les víctimes queden, simplement, desemparades, en un segon pla.