L'Operació Volhov llançada aquest dimecres per la Guàrdia Civil contra un grup d'empresaris i alts càrrecs vinculats a l'independentisme és l'enèsim operatiu d'aquestes característiques que pretén castigar el moviment sobiranista. Es tracta d'una acció de gran embalum, i que ha suposat la detenció de persones com David Madí, Xavier Vinyals, Oriol Soler i Xavier Vendrell, entre d'altres, als qui s'acusa de mantenir lligams amb el Tsunami Democràtic i el finançament del procés. 

El primer que crida l'atenció és el moment en què es produeix l'operació, només dos dies després de l'acord entre el PSOE i Podem per encarrilar els pressupostos de l'Estat, un fet que dona aire a l'executiu espanyol, que manté una batalla molt dura amb el poder judicial. Les detencions es produeixen en vigílies que el Congrés voti el nou estat d'alarma. Quan la causa porta més d'un any sota secret judicial, és curiós que hagi estat precisament avui que s'hagi ordenat l'operació. 

Un altre element és la matusseria de l'operació, filtrada a mitjans unionistes a primera hora, seguint un guió molt habitual. Per no parlar del nom, Volhov, en record a una batalla en què va participar la División Azul durant la campanya de Rússia en la Segona Guerra Mundial. Els voluntaris espanyols combatien al costat de Hitler. Hi ha aquí una barreja de poca traça i de desvergonyiment al no intentar ni dissimular quins són els referents d'alguns responsables judicials o policials.

Capítol a part mereix el dit que assenyala el Kremlin com la mà oculta que mouria alguns fils darrere del procés sobiranista. No deixa de cridar l'atenció com passen els anys i retornen els tòpics més rancis de l'imaginari patri espanyol, de la campanya de "Rússia culpable!" al gol de Marcelino contra la selecció soviètica. La referència a l'oferiment de tropes per part de Vladimir Putin al president Puigdemont afegeix una nota encara més delirant a tot plegat. Ja crida l'atenció que una sospita com aquesta estigui gestionada per un jutjat d'instrucció i que ni el govern ni la diplomàcia espanyola n'haguessin dit res abans.   

La nova macrooperació de la Guàrdia Civil suposa més repressió i dolor per a les persones afectades. No es pot frivolitzar amb això. Però també convé subratllar que cada nova acció de càstig del benemèrit institut comporta pèrdua d'autoritat del cos i l'acosta al ridícul. En la memòria recent hi ha l'operació contra Tamara Carrasco, finalment absolta, o l'Operació Judes, pendent de resoldre's, o la causa contra els caps dels Mossos... La sentència de l'Audiència Nacional que absol el major Trapero i la resta de la cúpula policial és molt recent i ha deixat en evidència els informes de la Guàrdia Civil. Per cert, aquest mateix dimecres s'ha sabut que la fiscalia no presentaria recurs, una altra constatació de la feblesa amb què els informes benemèrits basaven les acusacions.