El 27 d'octubre passat, el Govern de Catalunya va aprovar un nou projecte estratègic, New Space, que ha d'implicar el desenvolupament d'una nova economia de futur vinculada a la "democratització de l'espai". El programa inclourà la creació de l'Agència Espacial de Catalunya i l'enviament a l'espai de dos nanosatèl·lits per a la primeria del 2021. Catalunya és competitiva en nanotecnologia i cal esperar molts èxits d'aquesta aposta estratègica. Però, a vegades, aquests anuncis ambiciosos xoquen amb realitats més provincianes.  

Aquest dimarts coneixíem algunes notícies més properes. Les ajudes de la Generalitat als autònoms, per valor de 2.000 euros, s'havien esgotat en 24 hores. Segons el Govern, l'"allau de peticions" va col·lapsar la pàgina web i s'han produït nombroses queixes per part de les persones que volien tramitar l'ajut. El fet ha servit per escenificar una nova disputa dins de l'executiu. En aquest cas, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública ha considerat que les bases de l'ajuda dissenyades per la conselleria de Treball (ajut per concurrència no competitiva dirigit a un col·lectiu en grans dificultats) estan en l'origen del col·lapse.

El desgavell afecta totes les administracions. Pel que fa a l'Estat, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) suma ja tres mesos de retard en el reconeixement de l'atur i no ha pagat la prestació als nous desocupats des del 12 d'agost a la demarcació de Barcelona, segons ha informat l'ACN aquest dimarts. L'ens encara ha de resoldre nombrosos errors de la primera onada d'ERTO, en la qual el 70% no entraven dins del sistema.

La polèmica ha acompanyat les mesures de restricció adoptades pels governs, aquí i a l'Estat, i no ha ajudat gens aquells col·lectius que són les víctimes primeres de l'actual pandèmia. No cal recordar les enganxades al Govern i les contradiccions flagrants entorn si el teletreball era obligatori o  no. O les batusses entre Salut i Empresa arran del tancament de bars i restaurants, mentre s'especulava sobre les ajudes als afectats en les següents setmanes. 

Això fa pensar en el que pot passar quan arribin els fons europeus. Des d'Ivàlua (l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques), els economistes Xavier Cuadras i Marc Balaguer han apel·lat a una gestió basada en la racionalitat, que tingui en compte el que ha funcionat en els altres països, en un moment en què l'intercanvi d'informació a escala global és ràpid i gairebé en temps real. Una mesura apropiada podria ser evitar la dispersió de les ajudes en diferents nivells de l'administració i integrar-les de manera que fos fàcil accedir-hi. 

Les invocacions al sacrifici de la ciutadania no han estat correspostes pels poders públics i això afecta l'estabilitat del pacte social. Cal pensar que les persones en una situació més fràgil són les que, segurament, tenen menys temps i recursos per passar-se el dia mirant el DOGC o el BOE, o els butlletins d'una diputació. I encara menys per seguir les polèmiques entre responsables polítics. La racionalitat i l'empatia amb els que més pateixen ha de ser prioritària per part dels poders públics, molt més que les batusses preelectorals. Mentrestant, el cel pot esperar.