No és el somni de Joan Fuster. El rei Jaume no sortirà del seu sepulcre de Poblet per celebrar una revifalla de la Corona catalanoaragonesa. No estem davant una actualització de la idea dels Països Catalans. Però com molts projectes en política, la necessitat -i sovint l'adversitat- pot acabar fent factible el que, presentat en altres termes, hauria estat simplement inimaginable. El president valencià, Ximo Puig, va utilitzar el concepte de Commonwealth mediterrània en la seva visita de fa uns dies a Barcelona i la idea ha tingut recorregut. 

El terme Commonwealth va ser emprat fa uns anys pel geògraf Josep Vicent Boira. Ara, Puig ha apel·lat a una aliança estratègica amb Catalunya i les Illes per reforçar el pes de la perifèria enfront el model Madrid i l'hegemonia de l'Espanya central. La presidenta balear, Francina Armengol, ha elogiat Puig i s'ha mostrat predisposada a afegir-s'hi. En la seva estada a Barcelona, Puig ja va escenificar coincidència amb el vicepresident Pere Aragonès a l'hora de criticar el dúmping fiscal madrileny.

Els socialistes Puig i Armengol han acompanyat la proposta amb un lèxic federalista i, en el cas de la presidenta balear, apel·lacions a una reforma de la Constitució. Una via que, per molta bona voluntat que s'hi volgués posar, només pot generar escepticisme des de Catalunya. A aquestes alçades, seria imperdonable creure que pot existir cap proposta atractiva per una majoria de la societat catalana que hagi de ser aprovada per la majoria requerida per una reforma constitucional.

Per assolir un possible encaix que fos mereixedor d'acollida des de Catalunya, ni que fos pel "mentrestant", ja se sap que no es pot comptar amb la dreta espanyola ni molt ni poc. Però tampoc amb un potent sector del PSOE i dels seus barons territorials. Altra cosa és la via dels fets. Que Catalunya, el País Valencià i les Illes vagin a l'una en alguns àmbits i que comparteixin interessos és positiu en si mateix. No es pot negligir el fet que no hi ha millor nexe que un enemic comú. 

Pels amants de les referències simbòliques, Commonwealth dona molt de joc. En el món britànic, aplega la comunitat de nacions que un dia van ser colònia i té com a cap la reina de la Gran Bretanya. Pel que fa als governs actuals del País Valencià i les Illes, també cal tenir en compte que els seus dirigents, Puig i Barceló, comparteixen la defensa de la unitat de la llengua i una visió menys essencialista de l'Estat.

No, no és el somni de Fuster. Però, com a mínim, és un projecte i pot trobar complicitats transversals més enllà de la política. Ja ha rebut les primeres crítiques des de l'espanyolisme. Independent o encara no, Catalunya haurà de sumar aliats en un futur que els reptes de l'economia global ja fan imminent. Ni que sigui parcial o insuficient, i de resultat incert, la comunitat de nacions mediterrànies pot reunir elements de confrontació intel·ligent.