La decisió del Tribunal Suprem d'ordenar a l'Audiència Nacional que repeteixi el judici contra Arnaldo Otegi pel cas Bateragune (la recomposició de la mesa de Batasuna) és un altre exemple de com des del poder judicial es disposen les peces per dibuixar un escaquer polític infernal. Espanya deu ser l'únic país de l'entorn europeu on es pot castigar l'esforç continuat per assolir una via política a un conflicte armat. 

El moviment donat pel Suprem -que, recordem-ho, ha estat unànime dels 16 magistrats de la sala segona- també és un senyal d'alarma sobre els presos polítics. Ho recordava en aquesta informació Bernat Surroca. La decisió del Suprem podia indicar un precedent perillós pels condemnats per l'1-O en cas que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sentenciés que s'han vulnerat drets procedimentals, com són el dret a un judici just o el dret a una doble instància penal. En aquest cas, hi ha possibilitats que el Suprem resolgui a favor d'una repetició del judici. No és viable si s'han vulnerat drets substantius, com el dret d'expressió o de manifestació.

En el cas dels presos polítics catalans, la vulneració pot haver afectat les dues categories de drets. En tot cas, la decisió de la sala segona del Suprem per força obliga a ser prudent a l'hora d'esperar que des de les instàncies judicials europees es resolgui el que l'estat espanyol s'ha negat fins ara a solucionar. Després de no haver calibrat prou la capacitat de reacció dels poders de l'Estat i, alhora, haver sobrevalorat una possible resposta internacional al conflicte plantejat a Catalunya, seria erroni confiar a cegues en un veredicte europeu que deixés el Suprem fora de combat.   

A l'estat espanyol, des que l'aznarisme va conquerir l'hegemonia amb la majoria absoluta del PP el 2000, es viu un fenomen paradoxal. Els sectors de la dreta política neofranquista que van ser bandejats durant la Transició i van rebutjar o mostrar reticències envers la Constitució, van canviar d'estratègia i la van reconvertir en la seva bandera. Els contraris d'ahir són els constitucionalistes més radicalitzats d'avui.

Es poden fer moltes reflexions sobre el significat de la decisió del Suprem i el que diu sobre la mala qualitat del sistema democràtic espanyol. Però res d'això canviarà les coses. També seria una ingenuïtat esperar que de la política espanyola vinguin regals i benaurances. Però només la política derrotarà el Suprem. 

Només un càlcul acurat -gens fàcil de gestionar- que pugui discernir entre projecte a llarg termini i aliances pragmàtiques per l'avui pot facilitar una resolució del conflicte o, si més no, tancar el cicle infaust de la repressió de l'Estat. Dels poders fàctics espanyols només en podem esperar desgràcies. Però la política sí que assenyala vies factibles, per feixugues que siguin. No és segur que Europa deturi el Suprem. Segons com vagin les coses, esperar massa del Tribunal Europeu de Drets Humans pot ser un nou miratge i Otegi ho sap.