Divendres es prendrà la decisió sobre si s'ajornen o no les eleccions del 14 de febrer. Aleshores es coneixeran ja les dades sobre les interaccions socials del cicle nadalenc i el Cap d'Any. L'informe presentat per Salut a les diverses formacions polítiques no deixa gaires dubtes sobre el panorama sanitari que emmarcarà la campanya electoral prevista. Un escenari d'entre 610 i 840 pacients a les UCI, i entre 3.000 i 5.000 contagis diaris pot ser el pòrtic de la contesa electoral. Aquest mateix dimarts, el Govern ha emès senyals clars de repensar la data. 

Sens dubte, serà el quadre sanitari el factor que acabarà decidint la sort del 14-F. Però en aquests moments, sobre el terreny polític actuen un munt d'elements aliens a la pandèmia i que es poden anomenar de moltes maneres, però que responen a un factor tan evident en les decisions polítiques com són els interessos, ben legítims, de cada partit. Les expectatives, les enquestes -les publicades i les que treballen els gabinets interns- i les mateixes concepcions de cada formació sobre quines mesures de restricció s'han de prendre enfront la crisi pandèmica són determinants. 

Sigui quina sigui, la decisió no serà gens fàcil. S'ha de combinar el dret dels ciutadans al vot amb la seguretat sanitària, una convivència de factors complicada enmig d'un rebrot pandèmic. Fins i tot les mateixes decisions del Govern de la Generalitat a l'hora d'adoptar algunes mesures de restricció es poden veure condicionades pel context electoral i el desgast que poden originar.

Crida l'atenció que tots els partits polítics fan crides als altres a evitar l'electoralisme en aquest tema. Però en quasi tots els casos se'ls veu el llautó. Així, el PSC ha estat dels més clars en favor de mantenir la data del 14-F, en un moment en què les enquestes assenyalen uns bons resultats per al seu candidat, Salvador Illa. El ministre de Sanitat, per cert. 

Des de Junts, que sembla retallar distàncies respecte d'ERC, recorden que són Exteriors i Salut -conselleries en mans dels republicans- les que han de determinar les condicions en què tindran lloc les eleccions. I apunten a la possibilitat que a ERC li interessi un ajornament. Des dels comuns, afeblits des de la irrupció d'Illa, es qüestiona que es puguin fer eleccions amb els hospitals al límit.    

En tot cas, no és el primer cop que passa. La tardor passada ja hi va haver una forta polèmica entorn si calia convocar a les urnes abans de la inhabilitació del president Torra. En aquell moment, Torra va dir que el que calia era gestionar la pandèmia. ERC, amb bones perspectives electorals, insistia en la necessitat d'anar a les urnes "per no entregar la institució als repressors". El desgast que patiria ERC i un Pere Aragonès al davant d'un Govern en qualitat de "vicepresident en funcions de president" era ja en aquell moment una carta avaluada per uns i altres. 

Les condicions sanitàries decidiran. Però no només. I en aquest cas, caldria fer un esforç per una posició consensuada i a l'alçada de la serietat del moment. Si la legislatura mereixia moments millors, i el combat de la pandèmia ha mostrat els encerts i els dèficits de la gestió -d'aquí, d'allà i d'arreu-, fora bo que si més no en el moment del comiat, la classe política ens sorprengués per bé i preguessin decisions mirant més enllà del 14 de febrer.