El nomenament de Miquel Iceta com a nou ministre de Política Territorial era esperat i respon a la remodelació forçada per la sortida de Salvador Illa, que defensarà els colors del PSC a les eleccions catalanes. De ministre socialista català a ministre socialista català. En aquest cas, però, en una cartera tan vinculada al dossier de Catalunya com Política Territorial. 

Pedro Sánchez col·loca al seu govern a qui ha estat un dels puntals de la seva base de suport dins d'un PSOE on el front antisanchista ha estat en ocasions temible. El president espanyol, un dirigent que té molta memòria, ha premiat un dels seus aliats interns. Un estratega que ha demostrat la seva habilitat al llarg de la trajectòria, amb un paper crucial en negociacions delicades, de l'Estatut als pactes que van dur als governs tripartits. 

Ara, però, Iceta necessitarà més que habilitat. Política Territorial és una patata calenta des d'on haurà d'entomar el conflicte entre l'Estat i Catalunya. En aquests moments, el nou ministre encara no sap qui serà el seu principal interlocutor a la Generalitat, que sorgirà de les eleccions catalanes. Defensor d'un federalisme ambigu que dins del PSOE mai ha estat assumit més enllà de la retòrica, el polític català haurà de demostrar el seu pes estratègic. I, fins ara, del canvi de to de Moncloa, el PSC no ha estat capaç de capgirar seriosament cap dinàmica del conflicte Catalunya-Estat. 

Illa va començar sent la quota catalana en el govern ocupant un ministeri que ha hagut de gestionar una pandèmia. Iceta arriba a un ministeri que ha de ser actiu en la possible resolució del conflicte. Ningú li discuteix al nou ministre mà esquerra i sagacitat. Així com una condició que només tenen els bons professionals de la política: resistència i bon ús del manual de supervivència. 

Iceta coneix bé el funcionament de l'Estat -va treballar a la Moncloa en els darrers anys de Felipe González-, però té al davant un seguit d'entrebancs de gran magnitud, el primer d'ells una cosa que entén a la perfecció, la correlació de forces. Un escenari que fa molt difícil de reeixir -començant pel mateix PSOE- una obertura política seriosa i honesta envers Catalunya. Al ser designat ministre, el president espanyol l'ha convertit en el termòmetre del federalisme del PSOE i de la voluntat -i capacitat- del PSC de resoldre realment el conflicte. Sánchez li ha agraït els seus serveis amb una cartera ministerial, però Iceta sap que Política Territorial pot ser un vesper.