La condemna a nou mesos i un dia de presó contra el cantant Pablo Hasél per "enaltiment del terrorisme", "injúries i calúmnies a la monarquia i als cossos i forces de seguretat" ha generat un debat entorn els delictes d'opinió i una possible reforma del codi penal. La campanya electoral catalana corre paral·lela als deu dies concedits a Hasél per l'Audiència Nacional perquè ingressi voluntàriament a presó.

El fet en si torna a posar en el punt de mira l'estat espanyol. Mentre els principals dirigents polítics de l'Estat es passegen per Catalunya enarborant l'"esperit de la Transició" o lloant l'alta qualitat democràtica de l'Espanya del 1978, la realitat és que, d'entrar a presó, es tractaria del primer cas d'un cantant que és empresonat en l'entorn europeu. 

En el cas d'Espanya, sempre plou sobre mullat quan es tracta de drets i llibertats. Segons l'ONG Freemuse, que elabora uns rànquings sobre la persecució a artistes a tot el planeta, Espanya llueix el dubtós "premi" de ser el país que tenia més artistes empresonats l'any 2019. L'ambigüitat entorn el delicte de terrorisme permet, segons l'organització, aplicar mesures repressives a músics i cantants dissidents.

El cas de Hasél ha ofert, a més, un nou exercici de tacticisme electoralista del més baix nivell. A mesura que la protesta contra l'ordre de presó s'ha anat estenent, i ja en campanya electoral, les forces del govern espanyol s'han afanyat a moure peça. Sense perdre l'ocasió d'escenificar una nova discrepància interna. Mentre Podem apuntava, en forma de registre al Congrés, cap a una llei de protecció de la llibertat d'expressió, dilluns ja s'anunciava des de Moncloa, al vespre i de forma vaga, la voluntat de modificar el codi penal perquè els "excessos verbals" dels artistes no rebessin la llosa de la presó. 

El manifest de prop de 200 artistes -entre els quals alguns de molt propers al món socialista- ha estat una mostra de la temperatura a la qual ha arribat el cas Hasél i ha obligat la Moncloa a reaccionar. L'al·lusió a països com Turquia o el Marroc en l'esmentat manifest ja es veu que ha fet mal. Tot i així, el consell de ministres d'aquest dimarts no ha afrontat el tema i l'executiu ha refredat el tema deixant-ho per a més endavant. 

Un canvi legislatiu, el que afectarà el codi penal, que, per cert, també ha d'incloure la reforma del delicte de sedició. I que ha de tenir -o no- un efecte rellevant en l'itinerari carcerari dels presos polítics independentistes. Sempre i quan, és clar, els càlculs electoralistes no tornin a sortir al pas. Pel que es veu, la reforma del codi penal que s'anuncia ha de fer miracles, des de preservar la llibertat de creació a resoldre el mal dels catalans. Però de moment el més calent és a l'aigüera.