El govern de l'Estat ha aprovat aquest dimarts en consell de ministres l'anomenat pla de recuperació, transformació i resiliència de l'economia, necessari per accedir als fons europeus.
Com va fer el president espanyol, Pedro Sánchez, la setmana passada, avui la ministra portaveu tampoc ha volgut donar detalls de la documentació que divendres s'enviarà a Brussel·les. Se'n sap poc, a banda de grans trets.
Durant els mesos més durs de la pandèmia, Sánchez va repetir el concepte de cogovernança per explicar l'estil de gestió de la crisi, segons ell mateix, participat per les comunitats autònomes. Però,
com explicava NacióDigital el maig passat, l'ordenança publicada al BOE era molt explícita sobre el marge de maniobra de les autonomies en la carpeta dels fons europeus: proposar i executar, però no pas decidir.
El febrer passat, el Govern de la Generalitat va aprovar el conjunt de 27 projectes que optarien als Next Generation. En total,
suposaven 41.000 milions d'euros. Ja en aquell moment, des de Catalunya s'era molt conscient que era molt difícil assolir una gestió directa per part de l'executiu català. No s'ha plantejat en cap moment una assignació de fons per a la Generalitat.
De fet, els límits de la "cogovernança" van quedar clars amb motiu del debat sobre el decret per a la recepció dels fons, aprovat al Congrés el gener passat. En aquell moment, els partits sobiranistes catalans ja van denunciar la concepció centralitzadora del decret i la manca de consens amb què s'havia plantejat. En aquella ocasió, per cert,
l'abstenció de Vox -que va ser agraïda per l'executiu- va salvar el decret. Un Vox contra qui avui l'executiu ha reclamat un cordó sanitari.
També des de la societat civil s'ha reclamat la màxima transparència en la gestió dels fons, conscients tots els agents socials de la rellevància gairebé fundacional d'aquests 140.000 milions, quasi la meitat a fons perdut, que arribaran de Brussel·les. A Catalunya, les entitats econòmiques han reclamat que aquest cop les coses es facin amb rigor. Però des de Pimec ja s'ha reclamat de manera insistent que les pimes siguin presents en el procés de decisió. De moment, no és així. En la gestió del fons es poden acabar plasmant alguns trets del funcionament del sistema espanyol: opacitat i dirigisme.
El poder central vol preservar en les seves mans les grans decisions gracioses a l'hora de repartir un paquet tan gran de recursos. Les comunitats autònomes i la societat civil resten fora de la gestió d'un pla de recuperació controlat amb mà de ferro per l'Estat. Un exemple més de les dificultats del poder espanyol per actuar com un veritable estat compost, amb mentalitat federal, retòriques a banda. Ja es va veure amb les dificultats per formar un govern de coalició a Espanya. Un Estat on el pes de la tradició autoritària encara és molt gran. A Espanya el poder no es comparteix.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi