La presidència de Pere Aragonès ha obert una etapa nova en el Govern de la Generalitat, que s'ha notat des del primer moment. En els elements introduïts en l'escenificació, des del record al president Companys a la versió innovadora d'Els Segadors que es va poder escoltar al Pati dels Tarongers. Però on s'ha percebut el canvi ha estat en la seva composició, que dibuixa un mosaic molt diferent de l'anterior executiu. És, aquest cop sí, un Govern paritari, fruit d'una de les renovacions més àmplies en un executiu català. Només hi ha tres rostres que repeteixen i predominen els perfils amb un fort perfil professional.

S'ha passat d'una etapa amb un clar contingut d'afirmació simbòlica a una en què es vol incidir en la governança i la gestió tècnica. El fet que personalitats significatives de l'entorn del president Puigdemont hagin preferit restar fora de l'executiu reforçarà el perfil professional del nou Govern. El seu president, a més, tindrà pressa per imprimir un segell propi en una etapa que ja ve prou carregada de rellevància històrica, començant pel fet de la recuperació de la presidència per part d'ERC.

Aquesta serà també una prova de foc per a la governança. Està clar que serà en aquest àmbit en el qual el Govern voldrà ser avaluat. Que en aquests moments vol dir gestionar la sortida de la crisi sanitària, garantir la represa econòmica i negociar amb encert amb l'Estat la implementació dels fons europeus de Next Generation. Un expedient aquest que donarà moltes pistes sobre les capacitats de la Generalitat per incidir en la superació de la crisi.

Però, a la vegada, el Govern Aragonès serà també una prova per al govern espanyol. Després d'anys intentant convèncer del relat que amb els responsables polítics catalans era difícil entendre-s'hi, el Madrid polític haurà de reubicar-se en el nou panorama que, per força, dibuixa la presidència Aragonès. Una situació que els indults -i com es poden materialitzar- definiran en part. Però que requerirà molt més. 

Si la Generalitat fa una aposta clara per la governança, veurà corresposta la seva actitud per l'Espanya de Pedro Sánchez? El govern espanyol s'ha mogut fins ara entre poc i gens. En els fons europeus, per exemple, aviat sabrem si hi haurà algun fruit de la retòrica sobre la cogovernança que tant agrada a la Moncloa. Si no fos així, caldria sospitar si, en lloc de resoldre els problemes, a l'Estat ja li va bé un conflicte etern de baixa intensitat.