Aquest dimecres, un gran acte impulsat per les principals entitats econòmiques aplegarà a la seu d'Esade la reivindicació de l'ampliació de l'aeroport del Prat. El projecte ha assolit un ampli suport empresarial i no es pot desconèixer l'abast d'una obra que pretén respondre al dèficit d'infraestructures a Catalunya, que es porta denunciant des de fa anys des d'àmbits ben diversos de la societat civil. Al Govern, el president Pere Aragonès ha anunciat la formació d'una comissió formada per totes les administracions, Aena, els agents socials, els ajuntaments de Barcelona, el Prat i els municipis vinculats als aeroports de Reus i Girona. L'objectiu és consensuar un acord que respongui a les necessitats econòmiques i, alhora, preservi les exigències de l'emergència climàtica.

El projecte aeroportuari és de gran complexitat i s'hi han posicionat en contra des de l'alcaldessa Ada Colau a entitats com la Plataforma Zeroport. Es dona el cas que s'ha escenificat aquí una diferència de criteri clara dins dels dos socis de govern al consistori barceloní, amb uns comuns crítics amb el projecte i, el PSC, a favor. 

La necessitat d'afrontar els reptes mediambientals en un territori que, d'ampliar-se, trepitjaria els espais de la Xarxa Natura 2000, ha estat també subratllada pels mateixos dirigents empresarials que defensen el projecte. De l'altra banda, hi ha en joc una inversió de 1.700 milions d'euros en una infraestructura que ara representa el 7% del PIB, i que tindria implicacions directes en l'ocupació. Les urgències de la recuperació econòmica surten al pas i exigeixen mesures ambicioses. 

El projecte sobre l'ampliació del Prat té moltes implicacions i no té a veure només amb les controvèrsies entorn el turisme i la massificació, sinó també amb la connectivitat a llarga distància. Un aspecte aquest que ha de ser tingut en compte si es vol aconseguir una major atracció d'activitat empresarial, amb el que implica de més valor afegit a l'economia. 

Però més enllà de l'ampliació de l'aeroport, i la seva connectivitat amb el port de Barcelona, reivindicacions històriques de la societat catalana, batega un tema de fons sobre el model econòmic que ha de ser atès. El debat sobre el Prat ha de transcórrer amb serietat i ha de ser un bon motiu per debatre a fons -ara sí- sobre el model de creixement. Totes les veus han de ser convidades a expressar-se i fer-ho amb respecte, evitant demagògies fàcils d'uns i altres. 

Disposem de bones anàlisis sobre les infraestructures que ens calen i el model econòmic, del Germà Bel de Espanya, capital París al Miquel Puig de Sortir del laberint. Recentment, el periodista Ramon Aymerich, a La fàbrica de turistes, ha posat el focus en la necessitat de replantejar un creixement massa obsedit en el turisme, que si es converteix pràcticament en un monocultiu crea a la llarga poc valor afegit. Les decisions que s'adoptin per les administracions fora bo que tinguessin un impacte a llarg termini, més enllà de les urgències d'una recuperació que ha de servir perquè el país generi estructures sòlides. El projecte d'ampliació del Prat s'ha d'inserir en aquest debat de país.