El Govern ha acordat aquest dimarts la creació d'un "fons complementari de riscos" per respondre a la situació d'indefensió dels funcionaris públics que no cobreixin les asseguradores. En aquest cas, es tracta d'una aportació inicial de 10 milions d'euros que ha de cobrir les fiances que demana el Tribunal de Comptes a un seguit de càrrecs i excàrrecs de l'administració per l'acció exterior de la Generalitat des del 2011 fins al 2017.

La mesura és pertinent i respon a la voluntat del Govern de respondre a la greu situació d'indefensió que pateixen els qui han detentat altes responsabilitats. Es tracta de casos que han despertat l'interès internacional. En el que ha afectat alguna personalitat concreta, com l'exconseller Mas-Colell, de prestigi indiscutible, ha generat un allau de solidaritats arreu, inclosos nombrosos Premis Nobel. 

La resposta del Govern en aquest cas, d'una banda, i els indults atorgats a nou dirigents independentistes, de l'altra, han posat un grup de represaliats en primer pla, i és lògic que sigui així. Els indults poden fins i tot ser considerats un gest d'elevat risc polític si es té en compte el clima tòxic que es viu al moll de l'os de la política espanyola. Però aquests exemples també han de fer recordar quin és l'abast total de la repressió. La CUP alertava avui mateix del perill de crear "represaliats de primera i de segona". No és una reflexió negligible.  

Hi ha moltes persones encausades, entre la presó, l'exili, les inhabilitacions i els afectats per les nombroses operacions policials, des de la Volhov -per suposat finançament del procés- a l'Operació Judes contra membres dels CDR, per no parlar d'alcaldes acusats de facilitar l'1-O i de manifestants processats per participar en una o altra protesta. Òmnium Cultural ha establert en més de 3.000 la xifra de represaliats per causes vinculades al procés sobiranista i d'exercici dels drets fonamentals.   

Alerta Solidària té comptabilitzades almenys una quarantena de persones acusades pels serveis jurídics de la Generalitat per incidents en manifestacions. Un d'ells és Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per la seva participació en una protesta contra el sindicat policial Jusapol. La Generalitat va demanar en el seu moment quatre anys i mig de presó. Ara ha presentat un recurs d'apel·lació per considerar "desproporcionada" la sentència per colpejar un mosso. Pot ser l'inici d'un viratge positiu per part del Govern. 

Recentment, hi ha hagut la primera condemna ferma contra un menor per les protestes contra la sentència de l'1-O. Encara ha tingut sort, ja que no haurà de complir cap pena perquè ja va complir 11 mesos de llibertat vigilada. Però és un recordatori dels represaliats anònims, aquells que no són figures rellevants o que no tenen al darrere una organització ben greixada. 

Les diferències de tracte en la resposta a la repressió pot generar divisió en el front reprimit. És això el que s'ha d'evitar, bandejant els greuges i alhora confiant en què els negociadors catalans amb l'Estat es facin forts en el combat contra la persecució de l'Estat en la taula de diàleg. I cal que el Govern de Catalunya, àgil com cal a l'hora de defensar alts càrrecs i funcionaris, ho sigui també amb totes les víctimes de la repressió.