Els serveis jurídics de la Generalitat han donat llum verda a demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el toc de queda en els municipis amb més incidència pandèmica. La portaveu del Govern ho havia apuntat hores abans, després de la reunió del consell executiu. El gabinet jurídic deixa clar que no és factible un toc de queda a tot el país perquè no és vigent l'estat d'alarma. La xifra de contagis ha ultrapassat totes les previsions. La incidència hospitalària és molt alta.
Els pacients ingressats a planta ja superen el miler i són més de 200 les persones a les UCI.
A diferència de l'estiu passat, aquest cop ningú pot dir que desconeix el funcionament del virus. La història es repeteix a l'estil de l'any passat i en aquesta ocasió no hi ha excusa que valgui, tret de l'afany comprensible de tornar de manera entusiasta a un estat de "normalitat" que se'ns fa escàpol.
Cal admetre que tant els governs com la ciutadania han fallat. I just quan quedava poc per travessar la línia de meta i deixar enrere l'excepcionalitat. Els esdeveniments han mostrat com, després de tants mesos de donar males notícies, les autoritats tenien pressa, massa pressa, per satisfer les ànsies de la gent. Una actitud que pot acabar tenint un cost quan, com és el cas, toca fer marxa enrere.
El procés de vacunació ha estat un èxit que convé subratllar. Però no estava culminat. No costava tant esperar un mes a permetre grans concentracions. Als joves no se'ls pot culpabilitzar en global, perquè no es contagien per joves, es contagien per no vacunats. Però del que s'ha viscut les darreres setmanes queda l'evidència que el sentiment comunitari continua brillant per la seva absència.
Pel que fa a les decisions preses pels governants, es fa difícil fer compatible autoritzar el Festival Cruïlla i limitar, tot seguit, les reunions a deu persones. Un Sant Joan gairebé sense restriccions pot haver hipotecat l'estiu. S'ha constatat un excés de comportament erràtic per part de les administracions, sempre amatents a no ser del tot desagradables, optant per un cert populisme de la comoditat.
També s'ha de destacar el comportament egoista d'un sector de la ciutadania, un element de mirada curta que no es pot atribuir a les autoritats. Un comportament que sembla haver oblidat que amb el virus ens hi juguem la vida dues vegades. La primera, amb la salut. La segona, amb l'economia. Diuen que als països nòrdics, les societats actuen de manera diferent dels llatins. Potser sí. En tot cas, treballar una certa cultura de la responsabilitat continua sent una tasca pendent. Si és que de veritat ens volem emmirallar amb l'Europa del nord.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi