El Govern ha decidit aquest dimarts renunciar al toc de queda després de dos revesos consecutius del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Alhora, l'executiu, a través del Procicat, ha prorrogat les restriccions establertes per evitar l'extensió de la Covid-19. Això vol dir que -si el jutge ho avala- es mantindran a partir d'aquest divendres les reunions amb un màxim de deu persones i un 70% d'aforament en esdeveniments i celebracions religioses. 

La decisió de l'executiu suposa la fi d'un període en què el Govern i els jutges han anat bastant de la mà en el combat contra la pandèmia. Però la conducta del Govern en el toc de queda ha estat erràtica. Dilluns mateix, el president Aragonès defensava com a "necessari" el toc de queda. "No és una qüestió d'ordre públic, és una qüestió sanitària", va assegurar. Però l'endemà, el Govern es fa enrere i, en fer-ho, dona senyals de no estar prou segur de la solidesa de la seva posició.  

La cinquena onada va sorprendre el juliol passat, després d'una obertura precipitada (l'estat d'alarma va concloure el 9 de maig). El 14 de juliol, el Govern tornava al toc de queda -avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dos dies després-, després de no haver avaluat prou bé les implicacions de la variant Delta.   

Des del 16 de juliol, els jutges han ratificat tres pròrrogues del toc de queda. Ara, però, la millora general de les dades epidemiològiques ha tret arguments al Govern per tornar a convèncer el TSJC. Cal tenir en compte que el Govern ha anat variant els criteris per decidir imposar el confinament nocturn, rebaixant els llindars per aplicar-lo. Malgrat els botellots i la petició de diversos alcaldes per entomar-los, els jutges recorden que les interaccions nocturnes s'han de poder controlar amb els mateixos estris amb què es fa amb les diürnes.

La distorsió entre la visió epidemiològica i la jurídica entorn les mesures de restricció ha estat present des de l'inici de la pandèmia. Des del moment que s'ha superat l'etapa més virulenta de la Covid, aquesta contradicció s'ha fet més evident. Des de Jutges per a la Democràcia advertien aquesta setmana que el toc de queda no es podia mantenir "de manera indefinida" pel que implicava d'afectació als drets fonamentals.   

Cal fer, però, una reflexió arran de les decisions judicials. La proximitat de setembre anuncia un increment de presencialitat en la vida quotidiana, de la represa dels cursos escolars al retorn de vacances. Un context que, vista la contraposició entre l'executiu i els jutges, convida a preguntar-se sobre el que pot passar quan arribi (si arriba) la sisena onada, sobre la qual advertia aquest dimarts, potser per curar-se en salut, el conseller Josep Maria Argimon. El control dels contagis en aquest cas pot veure's envoltat de més incertesa. Si més no, el Govern haurà de dotar-se de més argumentació jurídica si vol l'aval de les instàncies judicials.