Dilluns, 25 de novembre de 2024
fil directe

Empatia social, impotència política

«La factura de la llum certificarà la feblesa de la política quan el seu paper al servei del que és públic es fa més necessari que mai»

Pep Martí i VallverdúBarcelona, Catalunya | 31 d'agost de 2021 a les 20:00
Durant el mes d'agost, el preu de la llum ha superat tots els rècords anteriors i tot indica que la factura que vindrà serà la més cara de la història. Segons Facua-Consumidors en Acció, el preu mitjà de la factura podria ser de 92 euros, xifra que suposaria un preu superior al de fa un any en un 43%. Des de les organitzacions de consumidors es considera que les mesures adoptades pel govern espanyol, com va ser la rebaixa temporal de l'IVA del 21 al 10%, són del tot irrisòries.  

Aquest dilluns, la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va comparèixer en comissió al Congrés dels Diputats. S'esperava la cita amb expectació per conèixer la voluntat política del govern espanyol per respondre a una situació alarmant en un moment en què milions de famílies es troben en una situació de vulnerabilitat. 


Ribera va deixar dues coses clares. D'una banda, va assegurar que l'executiu espanyol es remetia a la legislació de la Unió Europea (UE), que rebutja la possibilitat de fixar preus en el mercat majorista. És a dir, els deixa a mercè del joc més cru de l'oferta i la demanda. De l'altra, va fer una invocació a "l'empatia social" de les grans elècriques. La vicepresidenta es referia al fet que molts dels principals accionistes d'Iberdrola, Endesa o Naturgy es proclamen compromesos amb els anomenats codis ASG (per designar objectius ambientals, socials i de governança). 

L'acord entre el PSOE i Podem incloïa el compromís de fixar una tarifa més baixa per als primers quilowatts hora que es consumien. Aquest estiu, els dos socis del govern de coalició han escenificat le seves diferències. Mentre Podem ha defensat amb insistència la limitació de preus de l'energia hidroelèctrica i la nuclear, la vicepresdienta Ribera ja es va referir a aquestes propostes com a "demagògia barata". 

En casos així, sempre és bo preguntar-se: què dirien els mateixos si estiguessin a l'oposició? Això mateix. Quin discurs faria el PSOE si es trobés enfrontat un govern del PP? Només podem imaginar que es s'arrengleraria en un rebuig als increments de preu. De fet, en el passat, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias havien estat molt contundents amb el govern del PP en moments en què s'incrementava el preu de la llum. En paraules de la vicepresidenta, van actuar amb "demagògia barata".

Potser també és demagògia recordar que les elèctriques han estat el símbol de les portes giratòries durant dècades. Exmembres dels governs de PSOE i PP han estat presents en els consells d'administració de les grans companyies: els expresidents José María Aznar a Endesa i Felipe González a Gas Natural (després Naturgy) n'han estat membres. Ángel Acebes ha estat a Iberdrola. A Endesa, Luis de Guindos i Elena Salgado.  

La referència a l'empatia social ha estat una mostra del marge de maniobra de què creu disposar l'executiu de cara a unes elèctriques que actuen com un gran oligopoli. Des del ministeri s'assegura que lluitaran a Brussel·les per canviar la regulació. Però, de moment, el govern espanyol no es mourà. La factura de la llum serà el certificat d'una impotència. La del mateix executiu enfront el gran poder econòmic. També mostra la feblesa de la política en un moment en què el seu paper al servei del que és públic es fa més necessari que mai. Per a Podem, el pols dins del consell de ministres assenyala una altra batalla perduda, junt amb la de la política d'habitatge o la reforma laboral. El buit que deixa la política el solen ocupar els enemics del bé comú.      

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
Més articles de l'autor
28/09/2021

El fantasma de Via Laietana

21/09/2021

El català, cosa de tots?

07/09/2021

Novell i el dimoni de debò

31/08/2021

Empatia social, impotència política

24/08/2021

Toc de queda a cegues

18/08/2021

Restriccions i botellots

21/07/2021

La manca de previsió de l'independentisme

13/07/2021

Pandèmia i responsabilitat

06/07/2021

Que uns represaliats no amaguin els altres

29/06/2021

Reconèixer (de debò) l'altre

Participació