La tardor va penetrant per les valls, la conca, les teulades i les terrasses canviant els colors de rojos cap a ocres anunciant una frescor que s’atreveix a picar les finestres de casa. Aquest fet ens assabenta que hem de procurar confort per les nostres llars i retorna com els infants a l’escola al setembre, la paraula energia.

Fa temps que l’anunciat canvi climàtic es va fent evident en la proximitat, sequera, estiu molt calorós... a més de les noticies que ens arriben pels mitjans de comunicació, més aviat alarmistes. Tenim coneixement de què hem de fer un canvi a les energies renovables, tot i així un garbuix d'informacions d’aquí i d’allà, converses caçades al vol, ens ocasionen gran confusió.

L’altre dia es va presentar la cooperativa Energia del Pallars Jussà, que comercialitza l’energia solar gràcies als ajuntaments que cediran teulades municipals. Escollir un personatge mediàtic com Francesc Mauri per la presentació va ser un encert per poder omplir La Lira, tot i així el to condescendent que va emprar no va ser del gust de tothom. Resultava engrescador escoltar que representaria un estalvi directe en la factura de la llum, sobretot ara quan avança el fred i patim un daltabaix en la factura cada mes. Tot plegat va ser un acte amb fort accent polític per presentar una iniciativa privada.

Per alguns dels assistents en lloc de respostes, se’ns van generar dubtes i moltes preguntes. Un miler de plaques solars en els equipaments de Tremp i la Pobla? Les teulades municipals són les que són i quines condicions tenen? Se n’aprofitaria l’Escola Valldeflors per baixar la factura del cost de l’energia que paga l’ajuntament? Darrerament sentim veus molt diverses sobre les renovables i, hem de parar esment quan l’opinió dels arquitectes ens parla de la desfiguració dels pobles a causa de les plaques solars. Per altra banda hem escoltat l’eslògan: “Renovables sí, però no d’aquesta manera”. Jo pregunto: Doncs de quina?

Coneixem l’oposició als camps de plaques fotovoltaiques i també aquells que plantegen produir energia renovable, ja que tenim espai poc productiu per l’agricultura i vendre-la. No podem obviar les veus que aposten per la producció i gestió municipal. Com tampoc hem d’oblidar les energies eòliques. On posem els molinets? I la biomassa llenyosa. Aprofitem prou els nostres boscos?

Amb tot aquest galimaties, penso que ens falta un gran debat sobre les energies renovables al territori. Els habitants del Pallars necessitem molta informació objectiva de tècnics en la matèria, sense interessos en vendre i lluny de polititzar-ho, per obrir un debat pallarès tenint en compte les peculiaritats i el patrimoni de la comarca. A partir d’aquí els ciutadans podríem decidir en consens quin camí seguir amb totes les renovables al territori.